3.2.2 Diversos pentagrames
Com ja hem vist a Explicació de les expressions musicals, els fitxers d’entrada per al LilyPond es construeixen a base d’expressions musicals. Si la partitura comença amb expressions musicals simultànies, el LilyPond crea diversos pentagrames. És més fàcil, no obstant, veure el que passa si creem cada u dels pentagrames de forma explícita.
Per imprimir més d’un pentagrama, cada fragment de música que
constitueix un pentagrama es marca escrivint \new Staff
abans d’ell. Aquests elements Staff es combinen després en
paral·lel amb << y >>:
<< \new Staff { \clef "treble" c''4 } \new Staff { \clef "bass" c4 } >>
![[image of music]](../11/lily-906d6897.png)
L’ordre \new inaugura un ‘context de notació’. Un
context de notació és un entorn dins del què s’interpreten els
esdeveniments musicals (com les notes o les ordres \clef).
Per peces senzilles, els contextos d’aquest tipus es creen
automàticament. Per a peces més complicades, és millor marcar els
contextos de forma explícita.
Hi ha diverses classes de contextos. Score, Staff i
Voice gestionen la notació melòdica, mentre que
Lyrics s’ocupa dels textos cantats i ChordNames
imprimeix els noms dels acords.
En termes de sintaxi, l’anteposició de \new a una expressió
musical crea una expressió musical major. És semblant al signe
menys de les matemàtiques. La fórmula (4+5) és una
expressió, per tant -(4+5) és una expressió més àmplia.
Les indicacions de compàs escrites a un pentagrama afecten la resta d’ells, de forma predeterminada. En canvi, l’armadura de la tonalitat d’un pentagrama no afecta als altres pentagrames. Aquest comportament predeterminat diferent és a causa de què les partitures amb instruments transpositors són més comunes que les partitures polirítmiques.
<< \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 } \new Staff { \clef "bass" c4 } >>
![[image of music]](../53/lily-e36aac8e.png)