[ << Ajustament de la sortida ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Plantilles >> ]
[ < Ajustaments addicionals ]	[ Amunt : Ajustaments addicionals ]	[ Unió de notes entre veus diferents > ]

5.7.1 Altres aplicacions dels ajustaments

Unió de notes entre veus diferents
Simulació de un calderó al MIDI

---

[ << Ajustament de la sortida ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Plantilles >> ]
[ < Altres aplicacions dels ajustaments ]	[ Amunt : Altres aplicacions dels ajustaments ]	[ Simulació de un calderó al MIDI > ]

Unió de notes entre veus diferents

El següent exemple mostra com connectar notes que estan a diferents veus utilitzant lligadures d’unió. Normalment sols es poden connectar mitjançant lligadures d’unió notes que estiguin a la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes lligades a una d’elles:

i esborrant la primera barra (amb la seva plica) cap amunt a aquesta veu, dóna la impressió que la lligadura es creua entres les veus:

<<
  {
    \once \omit Stem
    \once \omit Flag
    b'8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b'8[ g'] }
>>

Vegeu també

Manual de aprenentatge: El prefix \once, La propietat stencil (segell).

---

[ << Ajustament de la sortida ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Plantilles >> ]
[ < Unió de notes entre veus diferents ]	[ Amunt : Altres aplicacions dels ajustaments ]	[ Ús de variables per als ajustaments de disposició > ]

Simulació de un calderó al MIDI

Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor sobreescriure la propietat stencil («segell») de l’objecte que la seva propietat transparent quan vulgueu treure’ls de la sortida impresa. Mitjançant l’establiment de la propietat stencil d’un objecte al valor #f podem treure l’objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que no té efecte sobre la col·locació d’altres objectes que poguessin col·locar-se en relació a ell.

Per exemple, si volguéssim canviar la indicació metronòmica amb el propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no voldríem que la indicació metronòmica aparegués a la sortida impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat stencil al valor #f seria la millor manera. Mostrem aquí l’efecte dels dos mètodes:

\score {
  \relative {
    % Visible tempo marking
    \tempo 4=120
    a'4 a a
    \once \hide Score.MetronomeMark
    % Tempo invisible que marca que s'allargui el fermata al MIDI
    \tempo 4=80
    a4\fermata |
    % Tempo nou per a la propera secció
    \tempo 4=100
    a4 a a a |
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

\score {
  \relative {
    % Marcatge Visible del tempo
    \tempo 4=120
    a'4 a a
    \once \omit Score.MetronomeMark
    % Marcatge invisible del tempo per allargar el fermata al MIDI
    \tempo 4=80
    a4\fermata |
    % Tempo nou per a la propera secció
    \tempo 4=100
    a4 a a a |
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació metronòmica que allarga el calderó, i els dos afecten al temps del MIDI tal i com volíem, però la indicació metronòmica transparent de la primera línia força una col·locació molt alta de la indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el segell suprimit) no ho fa.

Vegeu també

Glossari musical: system.

---

[ << Ajustament de la sortida ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Plantilles >> ]
[ < Unió de notes entre veus diferents ]	[ Amunt : Altres aplicacions dels ajustaments ]	[ Ús de variables per als ajustaments de disposició > ]

<< Torna a l'índex de la documentació

LilyPond — Manual d’aprenentatge v2.24.4 (branca estable).