5.2 Gravació de música existent
Si esteu introduint música a partir d’una partitura existent (és a dir, gravant un full de música ja imprès),
- Introduïu al LilyPond cada sistema del manuscrit, o còpia
física, per separat (però manteniu la pràctica d’escriure un
compàs per línia de text), i comproveu cada sistema quan l’hàgiu
acabat. Podeu usar les propietats
showLastLength
oshowFirstLength
per accelerar el procés (vegeu Salts sobre la música corregida. - Definiu
mBreak = { \break }
i inseriu\mBreak
dins del fitxer d’entrada on el manuscrit tingui un salt de línia. D’aquesta forma us resultarà molt més fàcil comparar la música del LilyPond amb l’original. Quan hageu acabat de revisar la vostra partitura podreu definirmBreak = { }
per treure tots aquests salts de línia. Així permetreu el LilyPond col·locar els salts on el LilyPond el consideri més oportú. - En escriure una part per a un instrument transpositor dins
d’una variable, es recomana que les notes estiguin envoltades dins de
\transpose c altura-natural {…}
(on
altura-natural
és l’afinació natural de l’instrument) de forma que la música dins de la variable estigui realment en Do major. Després podem tornar a transportar-les en sentit invers quan s’utilitza la variable, si és necessari, però potser no vulguem fer-lo (per exemple en imprimir una partitura en afinació de concert, en convertir una part de trombó de clau de Sol a clau de Fa, etc.). És menys probable cometre errors als transports si tota la música que està dins de les variables es troba en un to coherent.A més a més, feu els transport exclusivament cap o des de Do major. Això significa que a part de Do major, les úniques tonalitats que usarem seran els tons d’afinació dels instruments transpositors: bes per a una trompeta en Si bemoll, aes per a un clarinet en La bemoll, etc.