[ << Ajustament de la sortida ]	[Top][Contents][Index]	[ Plantilles >> ]
[ < Mida dels objectes ]	[ Up : Aparença dels objectes ]	[ Col·locació dels objectes > ]

---

5.3.3 Longitud i gruix dels objectes

Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la major part de les propietats de thickness (gruix) es mesuren en unitats d’una propietat interna anomenada line-thickness. Per exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors se’ls dóna un gruix d’una unitat de line-thickness, mentre que el thickness d’una plica és 1.3. Observeu tanmateix que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el gruix de les barres de corxera es controla per mitjà del valor de beam-thickness, que es mesura en espais de pentagrama.

Aleshores, com s’han d’escalar les longituds en proporció a la mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l’ajuda d’una funció espacial que s’anomena magstep, pensada especialment per a aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida de la tipografia (#-2 al nostre exemple) i retorna un factor d’escalat adequat per reduir altres objectes en la mateixa proporció. S’una de la forma següent:

\new Staff ="main" {
  \relative {
    r4 g'8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = "main"
        \omit Clef
        \omit TimeSignature
        fontSize = #-2
        % Redueix la longitud de la plica i l'espaiat entre línies per concordar
        \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}

Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats relacionades amb les longituds es calculen sempre en relació al valor de la propietat staff-space, la seva longitud també veu reduïda la seva escala automàticament. Observeu que això afecta sols a l’escala vertical de l’ossia: l’escala horitzontal es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb l’objectiu de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no resulti afectada per cap d’aquests canvis de mida. Per suposat, si l’escala de tota la música principal es canviés d’aquesta forma, aleshores l’espaiat horitzontal es veuria afectat. Tractarem d’això més tard, en la secció sobre la disposició.

Això, finalment, completa la creació d’un ossia. Les mides i longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera semblant.

Per a canvis d’escala petits, com a l’exemple de dalt, el gruix de les diverses línies dibuixades com ara divisòries, barres de corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment cap ajust global. Si cal ajustar el gruix de qualsevol objecte de presentació en particular, es pot fer millor mitjançant la sobreescriptura de la seva propietat thickness. Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de gruix en les lligadures, a Propietats dels objectes de presentació. El gruix de tots els objectes dibuixats (és a dir, aquells que no es produeixen a partir d’un tipus de lletra) es poden canviar de la mateixa forma.