[ << Ajustament de la sortida ] | [Top][Contents][Index] | [ Plantilles >> ] |
[ < L’ordre \tweak ] | [ Up : Mètodes d’ajustament ] | [ Manual de referència de funcionament intern > ] |
El prefix \single
Suposem que volem emfatitzar el cap d’algunes notes dibuixant-les amb color i incrementant la seva mida, i suposem també que hem programat una funció per fer la tasca més còmoda:
emphNoteHead = { \override NoteHead.color = #red \override NoteHead.font-size = 2 } \relative { c''4 a \once \emphNoteHead f d | }
El \once
previ funciona perfectament per emfatitzar notes
úniques o acords complets, però no es pot usar per emfatitzar una
sola nota dins d’un acord. Anteriorment vam veure com es
pot usar l’ordre \tweak
per fer-lo, vegeu
L’ordre \tweak
. Però
\tweak
no es pot fer servir amb una funció; aquí és on
entra l’ordre \single
:
emphNoteHead = { \override NoteHead.color = #red \override NoteHead.font-size = 2 } \relative { <c'' a \single \emphNoteHead f d>4 }
En resum, \single
converteix les característiques fetes amb
\override
en ajustaments fets amb \tweak
de tal
manera que quan hi ha diversos objectes al mateix instant de temps
musical (com ara les notes d’un acord), \single
afecta a
una única nota, la que es genera per l’expressió que afecta a una
única nota, la que es genera per l’expressió que segueix
immediatament, a diferencia de \once
que afecta a tots
aquests objectes.
L’ús de \single
d’aquesta forma amb una funció qualsevol
que contingui sols sobreescriptures, pot aplicar-se a les notes
individuals d’un acord. Malgrat això, \single
no converteix
\revert
, \set
ni \unset
en ajustaments de \tweak
.
Vegeu també
Manual de aprenentatge:
L’ordre \tweak
,
Ús de variables per als ajustaments de disposició.
[ << Ajustament de la sortida ] | [Top][Contents][Index] | [ Plantilles >> ] |
[ < L’ordre \tweak ] | [ Up : Mètodes d’ajustament ] | [ Manual de referència de funcionament intern > ] |