[ << Notació especialitzada ]	[Top][Contents][Index]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Punts de augmentació (morae) ]	[ Up : Gravat del cant gregorià ]	[ Gravat del cant kievà en notació quadrada > ]

---

Lligadures de neumes quadrats gregorians

La notació de neumes quadrats gregorians té suport de forma limitada (seguint l’estil de l’Editio Vaticana). El nucli principal del conjunt de les lligadures ja es poden gravar, però encara falten aspectes essencials per a una composició tipogràfica seriosa, com (entre d’altres) l’alineació horitzontal de diverses lligadures, l’alineació de la lletra i una gestió correcta de les alteracions accidentals.

El suport dels neumes gregorians s’habilita per mitja de la inclusió amb \include del fitxer gregorian.ly al principi del fitxer. Això fa que estiguin disponibles algunes ordres addicionals per produir els símbols dels neumes que s’usen a la notació del cant pla.

Els caps de les notes es poden modificar i/o unir.

• La forma del cap es pot modificar precedint el nom de la nota amb qualssevol de les ordres següents: \virga, \stropha, \inclinatum, \auctum, \descendens, \ascendens, \oriscus, \quilisma, \deminutum, \cavum, \linea.
• Parlant amb propietat (és a dir, notes unides) les lligadures es produeixen escrivint una de les ordres d’unió \pes o \flexa, per al moviment ascendent i descendent, respectivament, intercalades entre les notes que s’han d’unir.

Una nota sense modificacions produeix un punctum. Tots els altres neumes, fins i tot d’una nota amb forma diferent com la virga, es consideren en principi com lligadures i per això s’han d’escriure dins de \[…\].

Neumes d’una nota:

• El punctum és la forma bàsica de nota (en l’estil Vaticana: un quadrat amb una lleugera curvatura a mode d’excel·lència tipogràfica). A més del punctum normal, estan el punctum inclinatum, oblic, produït amb el prefix \inclinatum. El punctum normal es pot modificar amb \cavum, que produeix una nota buida, \linea, que traça línies verticals a ambdós costats de la nota.
• La virga té una plica descendent al costat dret. Es produeix mitjançant el modificador \virga.

Lligadures

A diferència de gairebé tots el altres sistemes de notació de neumes, l’aspecte tipogràfic de les lligadures no està determinat directament per les ordres d’entrada, sinó que segueix unes convencions que depenen del significat musical. Per exemple, una lligadura de tres notes amb la forma musical baix-alt-baix, com \[ a \pes b \flexa g \], produeix un Torculus que consisteix en tres caps de Punctum, mentre que la forma alt-baix-alt, com \[ a \flexa g \pes b \], produeix un Porrectus cma una forma de flexa corbada i un sol cap de Punctum. No hi ha cap ordre per gravar explícitament la forma de flexa corbada; la decisió de quan gravar una forma de flexa corbada està basada en l’entrada musical. La idea d’aquest enfoc és separar els aspectes musicals de l’entrada, de l’estil de notació de la sortida. D’aquesta forma, la mateixa entrada es pot reutilitzar per gravar la mateixa música en un estil diferent de notació de cant gregorià.

Neumes liquats

Un altra categoria fonamental de notes al cant gregorià és la dels anomenats neumes liquats. Es fan servir sota certes circumstàncies al final d’una síl·laba que acaba en una lletra ‘liquada’, és a dir, sonores que poden tenir una altura tonal, (nasals, l, r, v, j, i els seus diftongs equivalents). Així, els neumes liquats mai no s’utilitzen aïlladament (tot i que es poden produir alguns d’ells), i sempre estan al final d’una lligadura. Els neumes liquats es representen gràficament de dues formes diferents més o menys intercanviables: amb una nota petita o ‘girant’ la nota principal cap a dalt o cap a baix. La primera forma es produeix fent un pes o una flexa normals i modificant la forma de la segona nota: \[ a \pes \deminutum b \] , mentre que la segona es fa modificant la forma d’un neuma d’una nota amb \auctum i un dels generadors de direcció \descendens o \ascendens, per exemple \[ \auctum \descendens a \] .

Símbols especials

Hi ha una tercera categoria de símbols que es fan a partir d’un petit nombre de símbols que tenen un significat especial (que, per cert, gairebé sempre es coneixen sols vagament): el quilisma, el oriscus i el strophicus. Tots ells es produeixen anteposant el nom de la nota el modificador corresponent , \quilisma, \oriscus o \stropha.

Dins dels delimitadors de lligadures \[ i \], es poden acumular pràcticament qualsevol quantitat de caps de nota per formar una sola lligadura, i els prefixos de cap com \pes, \flexa, \virga, \inclinatum, etc. es poden barrejar lliurament. L’ús del conjunt de regles que subjau a la construcció de lligadures a la taula anterior està consegüentment extrapolada. D’aquesta manera es poden crear un numero infinit de lligadures diferents.

Observeu que l’ús d’aquests símbols a la pròpia música segueix certes regles que el LilyPond no comprova. Per exemple, el quilisma sempre és la nota intermèdia d’una lligadura ascendent, i sol caure sobre un interval de semitò, però és perfectament possible, si bé incorrecte, fer un quilisma d’una nota.

A més dels símbols de nota, el fitxer gregorian.ly defineix també les ordres \versus, \responsum, \ij, \iij, \IJ i \IIJ, que produeixen els caràcters corresponents, per exemple per utilitzar-los a la lletra, com marques de secció, etc. Aquestes ordres utilitzen caràcters d’Unicode especials i sols funcionen si s’usa un tipus de lletra que els suportin.

La taula següent mostra un conjunt limitat, però representatiu, de lligadures gregorianes, junt amb fragments de codi que les produeixen. La taula està basada en la taula de neumes estesos del segon volum de l’Antiphonale Romanum (Liber Hymnarius), publicat el 1983 pels monjos de Solesmes. La primera columna dóna el nom de la lligadura, amb la forma principal en tipus negreta i les formes liquades en cursiva. La tercera forma mostra el fragment de codi que produeix aquesta lligadura, utilitzant Sol, La i Si com altures d’exemple.

Neumes d’una nota

Formes Bàsica i Liquada	Sortida	Codi del LilyPond
Punctum		\[ b \]
		\[ \cavum b \]
		\[ \linea b \]
Punctum Auctum Ascendens		\[ \auctum \ascendens b \]
Punctum Auctum Descendens		\[ \auctum \descendens b \]
Punctum inclinatum		\[ \inclinatum b \]
Punctum Inclinatum Auctum		\[ \inclinatum \auctum b \]
Punctum Inclinatum Parvum		\[ \inclinatum \deminutum b \]
Virga

Ligaduras de dos notas

Clivis vel Flexa		\[ b \flexa g \]
Clivis Aucta Descendens		\[ b \flexa \auctum \descendens g \]
Clivis Aucta Ascendens		\[ b \flexa \auctum \ascendens g \]
Cephalicus		\[ b \flexa \deminutum g \]
Podatus o Pes		\[ g \pes b \]
Pes Auctus Descendens		\[ g \pes \auctum \descendens b \]
Pes Auctus Ascendens		\[ g \pes \auctum \ascendens b \]
Epiphonus		\[ g \pes \deminutum b \]
Pes Initio Debilis		\[ \deminutum g \pes b \]
Pes Auctus Descendens Initio Debilis		\[ \deminutum g \pes \auctum \descendens b \]

Lligadures de diverses notes

Torculus		\[ a \pes b \flexa g \]
Torculus Auctus Descendens		\[ a \pes b \flexa \auctum \descendens g \]
Torculus Deminutus		\[ a \pes b \flexa \deminutum g \]
Torculus Initio Debilis		\[ \deminutum a \pes b \flexa g \]
Torculus Auctus Descendens Initio Debilis		\[ \deminutum a \pes b \flexa \auctum \descendens g \]
Torculus Deminutus Initio Debilis		\[ \deminutum a \pes b \flexa \deminutum g \]
Porrectus		\[ a \flexa g \pes b \]
Porrectus Auctus Descendens		\[ a \flexa g \pes \auctum \descendens b \]
Porrectus Deminutus		\[ a \flexa g \pes \deminutum b \]
Climacus		\[ \virga b \inclinatum a \inclinatum g \]
Climacus Auctus		\[ \virga b \inclinatum a \inclinatum \auctum g \]
Climacus Deminutus		\[ \virga b \inclinatum a \inclinatum \deminutum g \]
Scandicus		\[ g \pes a \virga b \]
Scandicus Auctus Descendens		\[ g \pes a \pes \auctum \descendens b \]
Scandicus Deminutus		\[ g \pes a \pes \deminutum b \]

Símbols especials

Quilisma		\[ g \pes \quilisma a \pes b \]
Quilisma Pes Auctus Descendens		\[ \quilisma g \pes \auctum \descendens b \]
Oriscus		\[ \oriscus b \]
Pes Quassus		\[ \oriscus g \pes \virga b \]
Pes Quassus Auctus Descendens		\[ \oriscus g \pes \auctum \descendens b \]
Salicus		\[ g \oriscus a \pes \virga b \]
Salicus Auctus Descendens		\[ g \oriscus a \pes \auctum \descendens b \]
(Apo)stropha		\[ \stropha b \]
Stropha Aucta		\[ \stropha \auctum b \]
Bistropha		\[ \stropha b \stropha b \]
Tristropha		\[ \stropha b \stropha b \stropha b \]
Trigonus		\[ \stropha b \stropha b \stropha a \]

Instruccions predefinides

Els següents prefixos de cap tenen suport: \virga, \stropha, \inclinatum, \auctum, \descendens, \ascendens, \oriscus, \quilisma, \deminutum, \cavum, \linea.

Es poden acumular els prefixos de cap, tot i que amb certes restriccions. Per exemple, es poden aplicar \descendens o \ascendens a una cap, però no els dos al mateix cap.

Es poden lligar dos caps adjacents amb les ordres infixes \pes i \flexa per a una línia melòdica ascendent i descendent, respectivament.

Utilitzeu la funció musical unària \augmentum per afegir punts d’augmentum.

Vegeu també

Glossari musical: ligature.

Referència de la notació: Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures mensurals blanques, Lligadures.

Advertiments i problemes coneguts

Quan apareix un punt de \augmentum al final de l’última pauta dins d’una lligadura, a vegades es posiciona amb defecte en el sentit vertial. Per evitar aquest problema, escriviu una nota addicional de salt (per exempe s8) com a última nota de la pauta.

\augmentum hauria d’estar implementat com un prefix de cap en comptes d’una funció musical unària, de forma que \augmentum es pogués barrejar amb els prefixos de cap en un ordre arbitrari.