2.2.1 Notació comuna per a instruments de teclat
Aquesta secció tracta aspectes de notació que poden aparèixer a gairebé tots els instruments de teclat.
Referències per a teclats | ||
Canvi manual de pentagrama | ||
Canvi automàtic de pentagrama | ||
Línies de canvi de pentagrama | ||
Pliques de pentagrama creuat |
Referències per a teclats
La notació dels instruments de teclat se sol realitzar amb
sistemes de piano. Aquesta notació consisteix de dos pentagrames
normals agrupats mitjançant una clau. També s’utilitza aquesta
notació per a d’altres instruments de teclat. La música d’orgue
s’escriu normalment amb dos pentagrames dins d’un grup
PianoStaff
i un tercer pentagrama normal per als pedals.
Els pentagrames són fins a un cert punt independents, però a vegades les veus poden creuar-se entres els dos pentagrames. Aquesta secció tracta sobre tècniques de notació que són particulars de la música de teclat.
A d’altres llocs es tracten diversos problemes comuns de la música de teclat:
- La música per a teclat sol contenir diverses veus i el nombre d’aquestes veus pot variar àmpliament; això es descriu a Resolució de les col·lisions.
- La música per a teclat es pot escriure en paral·lel, com es descriu a Escriptura de música en paral·lel.
- Els matisos dinàmics es poden col·locar en un context
Dynamics
, entre els dos contextosStaff
per alinear les indicacions de matís sobre una línia horitzontal equidistant dels dos pentagrames; vegeu Matisos dinàmics. - Les digitacions s’indiquen com pot veure’s a Indicacions de digitació.
- Les indicacions de pedal d’orgue s’insereixen com articulacions, vegeu Llista d’articulacions.
- Les línies verticals de reixeta es poden mostrar com es descriu a Línies de reixeta.
- La música per a teclat inclou sovint lligadures Laissez vibrer, aixi com lligadures sobre arpegis i trèmols, descrits a Lligadures d’unió.
- La col·locació d’arpegis a través de diverses veus i pentagrames es presenta a Arpegi.
- Les indicacions de trèmol es descriuen a Repeticions de trèmol.
- Es mostren diversos ajustament que poden caldre a la música per a teclat a Exemple real de música.
- Es poden usar les notes ocultes per produir lligadures d’unió que es creuen entre veus, com s’explica a Altres aplicacions dels ajustaments.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Exemple real de música, Altres aplicacions dels ajustaments.
Referència de la notació: Noms d’instruments, Resolució de les col·lisions, Escriptura de música en paral·lel, Indicacions de digitació, Llista d’articulacions, Línies de reixeta, Lligadures d’unió, Arpegi, Repeticions de trèmol.
Referència de funcionament intern: PianoStaff.
Fragments de codi: Keyboards.
Canvi manual de pentagrama
Les veus es poden canviar de pentagrama manualment usant l’ordre
\change Staff = nom_del_pentagrama
La cadena nom_del_pentagrama és el nom del pentagrama.
Canvia la veu actual del seu pentagrama en curs al pentagrama de
nom nom_del_pentagrama. Els valors més corrents per a
nom_del_pentagrama són "dalt"
i
"sota"
, o bé "MD"
i "MI"
.
El pentagrama al qual salta la veu ha d’existir en el moment del salt. Si cal, els pentagrames s’han de “mantenir amb vida”, vegeu Manteniment amb vida dels contextos.
Les notes de pentagrama creuat reben la barra automàticament:
\new PianoStaff << \new Staff = "dalt" { <e' c'>8 \change Staff = "down" g8 fis g \change Staff = "dalt" <g'' c''>8 \change Staff = "sota" e8 dis e \change Staff = "dalt" } \new Staff = "sota" { \clef bass % manté viu el pentagrama s1 } >>
Si li cal algun ajustament al barrat, feu en primer lloc els canvis en les adreces de les pliques. Les posicions de les barres es mesuren posteriorment a partir del centre del pentagrama que està més a prop de la barra. Per veure un exemple senzill d’ajustament de les barres, consulteu Ajustament de la notació amb superposicions.
Es pot produir una superposició de la notació quan les veus es creuen d’un pentagrama a un altre:
\new PianoStaff << \new Staff = "up" { \voiceOne % Fes espai per a la digitació a la veu de pentagrama creuat \once\override DynamicLineSpanner.staff-padding = #4 e''2\p\< d''\> c''1\! } \new Staff = "down" << { \clef bass s4. e,8\rest g,2\rest c1 } \\ { c8\( g c' \change Staff = "up" e' g' b'-3 a' g'\) f'1 } >> >>
La plica i la lligadura se superposen a la línia del símbol de dinàmica perquè la resolució automàtica de col·lisions se suspèn per a les barres, lligadures i altres objectes d’extensió que connecten notes ubicades en diferents pentagrames, així com per a les pliques i articulacions si la seva col·locació està afectada per un objecte d’extensió de pentagrama creuat. Les col·lisions resultants es poden resoldre manualment on calgui, utilitzant els mètodes descrits a la secció Ajustament de la notació amb superposicions.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Ajustament de la notació amb superposicions.
Referència de la notació: Pliques, Barres automàtiques, Manteniment amb vida dels contextos.
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: Beam, ContextChange.
Advertiments i problemes coneguts
El mecanismes per evitar les col·lisions de barres de corxera no funciona per a les barres automàtiques que finalitzen just abans d’un canvi de pauta. En aquest cas, feu servir barres manuals.
Canvi automàtic de pentagrama
Es pot fer que les veus canviïn automàticament entre els pentagrames inferior i superior. La sintaxi per aconseguir això és
\autoChange …música…
Això crearà dos pentagrames del grup actual de pentagrames
(normalment un PianoStaff
), anomenats "up"
(a dalt)
i "down"
(a sota). El pentagrama inferior estarà en clau
de Fa de forma predeterminada. El canviador automàtic fa el canvi
basant-se en l’alçada (el Do central és el punt d’inflexió),
i s’avança saltant sobre els silencis per fer canvis per avançat.
\new PianoStaff { \autoChange { g4 a b c' d'4 r a g } }
Es pot especificar altres notes per al punt de tall. Si els pentagrames no han estat instanciats de forma explícita, es poden usar altre claus.
music = { g8 b a c' b8 d' c'8 e' d'8 r f' g' a'2 } \autoChange d' \music \autoChange b \with { \clef soprano } \music \autoChange d' \with { \clef alto } \with { \clef tenor } \music
Una secció marcada \relative
que es troba fora de
\autoChange
no té efecte sobre les notes de la música:
per tant, en cas necessari escriviu \relative
dins de
\autoChange
.
Si cal més control sobre els pentagrames individuals, es poden
crear manualment amb els noms "up"
i "down"
.
Aleshores, l’ordre \autoChange
alternarà la veu entre els
pentagrames existents.
Nota: Si es creen els pentagrames manualment, s’han
d’anomenar "up"
i "down"
(en anglès).
Per exemple, el que segueix cal per col·locar una armadura de tonalitat al pentagrama inferior:
\new PianoStaff << \new Staff = "up" { \new Voice = "melodiaU" { \key g \major \autoChange \relative { g8 b a c b d c e d8 r fis, g a2 } } } \new Staff = "down" { \key g \major \clef bass } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Canvi manual de pentagrama.
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: AutoChangeMusic.
Advertiments i problemes coneguts
Els canvis de pentagrama poden no acabar en llocs òptims. Per aconseguir una sortida d’alta qualitat és millor especificar manualment els canvis de pentagrama.
Els acords no es divideixen entre els pentagrames; s’assignen a un pentagrama en funció de la primera nota anomenada dins de la construcció de l’acord.
Línies de canvi de pentagrama
Quan una veu canvia a un altre pentagrama, es pot imprimir automàticament una línia que connecti les notes:
\new PianoStaff << \new Staff = "one" { \showStaffSwitch c'1 \change Staff = "two" b2 a } \new Staff = "two" { \clef bass s1*2 } >>
Instruccions predefinides
\showStaffSwitch
,
\hideStaffSwitch
.
Vegeu també
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: Note_head_line_engraver, VoiceFollower.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Línies de canvi de pentagrama ] | [ Amunt : Notació comuna per a instruments de teclat ] | [ Piano > ] |
Pliques de pentagrama creuat
Es poden fer acords que creuen els pentagrames usant el gravador
Span_stem_engraver
. S’ha d’anar en compte de tenir
seguretat que les barres automàtiques no uneixen les notes d’una
pauta quan no cal que estiguin unides a l’altra pauta.
\layout { \context { \PianoStaff \consists "Span_stem_engraver" } } { \new PianoStaff << \new Staff { <b d'>4 r d'16\> e'8. g8 r\! e'8 f' g'4 e'2 } \new Staff { \clef bass \voiceOne \autoBeamOff \crossStaff { <e g>4 e, g16 a8. c8} d \autoBeamOn g8 f g4 c2 } >> }
De moment no es pot especificar aquest gravador pel seu nom entre
cometes, sinó prefixant el nom amb un símbol de coixinet #
,
a causa de com està implementat.
Fragments de codi seleccionats
Indicar acords de pentagrama creuat amb claudàtors d’arpegi
Un claudàtor d’arpegi pot indicar que s’han de tocar amb la
mateixa mà notes que estan en dos pentagrames diferents. Per
fer-ho, el PianoStaff
s’ha de configurar perquè accepti
símbols d’arpegi de pentagrama creuat i els símbols d’arpegi s’han
de configurar a la forma de claudàtor en el context de PianoStaff
.
(Debussy, Les collines d’Anacapri, m. 65)
\new PianoStaff << \set PianoStaff.connectArpeggios = ##t \override PianoStaff.Arpeggio.stencil = #ly:arpeggio::brew-chord-bracket \new Staff { \relative c' { \key b \major \time 6/8 b8-.(\arpeggio fis'-.\> cis-. e-. gis-. b-.)\!\fermata^\laissezVibrer \bar "||" } } \new Staff { \relative c' { \clef bass \key b \major << { <a e cis>2.\arpeggio } \\ { <a, e a,>2. } >> } } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Keyboards.
Referencia de funcionament intern: Stem.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Línies de canvi de pentagrama ] | [ Amunt : Notació comuna per a instruments de teclat ] | [ Piano > ] |