[ << Notació especialitzada ][Part superior][Continguts][Índex][ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Panoràmica dels estils amb suport ][ Amunt : Notació antiga ][]

2.9.2 Notació antiga - funcionalitats comunes

Contextos predefinits  
Lligadures  
Custos  
[ << Notació especialitzada ][Part superior][Continguts][Índex][ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Notació antiga - funcionalitats comunes ][ Amunt : Notació antiga - funcionalitats comunes ][]

Contextos predefinits

Per al cant gregorià i la notació mensural, tenim disponibles contextos predefinits de veu i de pauta, que estableixen tots els símbols de notació a uns valors adequats per a aquests estils. Si ens satisfan aquests valors predeterminats, podem a continuació introduir directament les notes sense la necessitat de preocupar-nos dels detalls sobre com personalitzar un context. Vegeu un dels contextos predefinits VaticanaVoice, VaticanaStaff, MensuralVoice i MensuralStaff.

Vegeu també

Glossari musical: mensural notation.

Referència de la notació: Contextos del cant gregorià, Contextos de la música mensural.

[ << Notació especialitzada ][Part superior][Continguts][Índex][ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Contextos predefinits ][ Amunt : Notació antiga - funcionalitats comunes ][]

Lligadures

Una lligadura és un símbol gràfic que representa almenys dues notes diferents. Les lligadures van aparèixer originalment als manuscrits de cant gregorià per denotar seqüències de notes ascendents o descendents a la mateixa síl·laba. Es fan servir també a la notació mensural.

Les lligadures s’escriuen tancant-les dins d’un parell \[ i \]. A certes estils de lligadura els podria caldre una sintaxi d’entrada addicional específica per a aquest tipus de lligadura en particular. De forma predeterminada, el gravador LigatureBracket es limita a col·locar un claudàtor sobre la lligadura: 

\relative {
  \[ g' c, a' f d' \]
  a g f
  \[ e f a g \]
}

[image of music]

Hi ha disponibles dos estils més de lligadures: el Vaticana per a cant gregorià, i el mensural per a música mensural (sols hi ha suport per les lligadures mensurals blanques per a la música mensural, i amb certes limitacions). Per usar qualssevol d’aquests estils, s’ha de substituir el gravador predeterminat Ligature_bracket_engraver per un dels gravadors especialitzats de lligadures del context Voice, com s’explica a Lligadures mensurals blanques i Lligadures de neumes quadrats gregorians.

Vegeu també

Glossari musical: ligature.

Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures de neumes quadrats gregorians.

Advertiments i problemes coneguts

A les lligadures els cal un espaiat especial que encara no s’ha desenvolupat. Com a conseqüència, gairebé sempre hi ha una separació excessiva entres les lligadures, i sovint els salts de línia no són satisfactoris. A més a més, la lletra dels cants no s’alinea correctament amb les lligadures.

Les alteracions accidentals no s’han d’imprimir dins de les lligadures, sinó que s’han de reunir i imprimir-se plegades davant d’elles.

La sintaxi encara fa servir l’obsolet estil infix \[ expressió_musical \]. Per motius de consistència, algun dia això canviarà a l’estil postfix nota\[ … nota\].

[ << Notació especialitzada ][Part superior][Continguts][Índex][ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Lligadures ][ Amunt : Notació antiga - funcionalitats comunes ][]

Custos

Un custos (en plural: custodis, que en llatí significa “custodi”) és un símbol que apareix al final d’una pauta. Anticipa l’alçada de la primera o primeres notes de la línia següent, ajudant a l’intèrpret o primeres notes de la línia següent, ajudant a l’intèrpret amb els salts de línia durant l’execució.

Els custodis es van fer servir molt a la notació musical fins al segle XVII. Avui en dia sobreviuen sols en algunes formes particulars de notació musical com les edicions contemporànies de cant gregorià com la Editio Vaticana. Hi ha diferents glifs per al custos que es fan servir a les diferents variacions d’estil de notació.

Per gravar els custodis, simplement col·loqueu un gravador Custos_engraver dins del context Staff (el context del pentagrama) en declarar el bloc de \layout (el bloc de disposició de la pàgina), i modifiqueu l’estil del custos amb una ordre \override si ho desitgeu, com es mostra a l’exemple següent:

[image of music]

El glif del custos se selecciona mitjançant la propietat style. Els estils suportats són vaticana, medicaea, hufnagel i mensural. Es mostren al fragment següent:

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: custos.

Fragments de codi: Ancient notation.

Referència de funcionament intern: Custos.

[ << Notació especialitzada ][Part superior][Continguts][Índex][ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Lligadures ][ Amunt : Notació antiga - funcionalitats comunes ][]

<< Torna a l'índex de la documentació

LilyPond — Referència de la notació v2.24.4 (branca estable).