5.1.1 Explicació dels contextos
Els contextos es disposen de forma jeràrquica:
Definicions de sortida - estructura dels contextos
Aquesta secció explica la rellevància de les definicions de sortida quan es treball amb els contextos. Més endavant oferim exemples de definicions de sortida reals (vegeu Canvi de tots els contextos del mateix tipus).
Tot i que la música escrita a un fitxer faci referència a tipus i
noms de context, els contextos es creen sols quan la música s’està
realment interpretant. El LilyPond interpreta la música sota el
controla d’una ‘definició de sortida’ i pot fer-lo així per
diverses definicions de sortida diferents, donant com a resultat
també diferents sortides. La definició de sortida que correspon a
la impressió de la música s’especifica mitjançant \layout.
Una definició de sortida molt més senzilla que s’usa per a la
producció de MIDI s’especifica mitjanant \midi.
Internament, el LilyPond utilitza diverses altres definicions de
sortida, com quan s’usa el combinador de particel·les
(Combinació automàtica de les parts) o es creen fragments de
notes guia citades (Cites a altres veus).
Les definicions de sortida estableixen la relació entre els
contextos així com els seus respectius valors predeterminats. Tot
i que la major part dels canvis se solen fer dins d’un bloc
\layout, els ajustaments de valors relacionats amb el MIDI
sols tenen efecte quan es fan dins d’un bloc \midi block.
Alguns ajustaments afecten a diverses sortides: per exemple, si es
desactiva el barrat automàtic, autoBeaming, dins d’algun
context, les barres compten com melismes pel que respecta a la
correspondència entre la música i la lletra, com es descriu a
Duració automàtica de les síl·labes. Aquesta
correspondència es fa tant per a la sortida impresa com per al
MIDI. Si els canvis fets sobre l’autoBeaming dins de la
definició de context d’un bloc \layout no es repeteixen
dins del corresponent bloc \midi, la lletra i la música
deixaran d’estar sincronitzades dins del MIDI.
Vegeu també
Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’. ‘ly/performer-init.ly’.
Score - el context mestre
Aquest és el context de notació més alt. Cap altre context pot contenir un context Score. De forma predeterminada, el context Score gestiona l’administració de les indicacions de compàs i s’assegura que certs elements com claus, compassos i armadures estan sempre alineats entre els diferents pentagrames.
Es crea implícitament una instància del context Score quan es
processa un bloc \score {…}.
Contextos del nivell superior - contenidors de pentagrames
StaffGroup
Agrupa pentagrames i afegeix una clau a la part esquerra, formant
un grup. Les línies divisòries dels pentagrames continguts es
connecten verticalment. StaffGroup sols consisteix en una
col·lecció de pentagrames, amb una clau endavant i línies
divisòries de dalt a baix.
ChoirStaff
Idèntic a StaffGroup excepte que les barres de compàs dels
pentagrames continguts no es connecten verticalmente.
GrandStaff
Un grup de pentagrames, amb una clau en la part esquerra que abasta el grup. Les barres de compàs dels pentagrames continguts es connecten verticalment.
PianoStaff
Igual que GrandStaff, però dóna suport a la possibilitat
deposar el nom de l’instrument a l’esquerra del sistema.
Contextos de nivell intermedi - pentagrames
Staff
Gestiona claus, barres de compàs, tonalitats i alteracions
accidentals. Pot contenir contextos de Voice.
RhythmicStaff
Com Staff, però per imprimir ritmes. En imprimir s’ignoren
les altures de les notes; les notes s’imprimeixen sobre una
línia. La sortida de MIDI conserva les altures sense modificació.
TabStaff
Context per generar tabulatures. De forma predeterminada disposa l’expressió musical com una tabulatura de guitarra, impresa sobre sis línies.
DrumStaff
Gestiona el gravat per a instruments de percussió. Pot contenir
contextos DrumVoice.
VaticanaStaff
Igual que Staff, excepte que està pensat per gravar peces
en estil gregorià.
MensuralStaff
Igual que Staff, excepte que est+a dissenyat per gravar
peces en estil mensural.
Contextos del nivell més baix - veus
Els contextos del mateix nivell que Voice donen un valor inicial a
certes propietats i inicien els gravadors corresponents. Un
context del nivell més baix és aquell que no té un context
descendent predeterminat defaultchild. Tot i que és
possible fer que pugui acceptar o contenir subcontextos, sols es
poden crear i introduir de forma explícita.
Voice
Correspon a una veu sobre un pentagrama, aquest context gestiona la conversió de les indicacions dinàmiques, pliques, barres, subíndexs i superíndexs, lligadures d’expressió i d’unió, i silencis. Hem de crear instàncies explícites d’aquest context si ens cal diverses vegades al mateix pentagrama.
VaticanaVoice
El mateix que Voice, excepte que està dissenyat per a
gravar peces en estil gregorià.
MensuralVoice
El mateix que Voice, amb modificacions per al gravat de
peces en estil mensural.
Lyrics
Correspon a una veu amb lletra. Gestiona la impressió d’una sola línia de lletra.
DrumVoice
El context de veu utilitzat a una pauta de percussió.
FiguredBass
El context en el qual els objectes BassFigure es creen a
partir de l’entrada escrita en el mode \figuremode.
TabVoice
El context de veu utilitzat dins d’un context TabStaff. Se
sol deixar que es creï implícitament.
CueVoice
El context de veu que s’utilitza per dibuixar notes de mida reduïda, amb l’objectiu principal d’afegir notes guia d’un pentagrama a un altre, vegeu Format de les notes guia. Normalment es deixa que creï implícitament.
ChordNames
Gravat de noms d’acords.