4. Gestió de l’espai
La disposició global sobre el paper ve determinada per tres factors: el disseny de la pàgina, els salts de línia i l’espaiat. Aquests factors influeixen entre sí. L’elecció d’un o altre espaiat determina quina densitat acaba tenint cada sistema de música. Això influeix en el lloc en el qual s’escullen els salts de línia i, en últim terme, en el nombre de pàgines que té una partitura.
Considerat globalment, aquest procés es produeix en quatre fases: en primer lloc es trien unes distàncies elàstiques o ‘molls’, basats en la duració de les figures. Es proves totes les combinacions de salts de línia possibles, i per a cada una d’elles es calcula una puntuació de ‘maldat’. Després es fa una estimació de l’altura de cada un dels possibles sistemes. Finalment se selecciona una combinació de salts de pàgina i de línia de tal forma que ni l’espaiat horitzontal ni el vertical estiguin massa estrets ni estirats.
Hi ha dos tipus de blocs que poden contenir ajustaments de
disposició: \paper {…} i \layout
{…}. El bloc \paper conté ajustament de
disposició de la pàgina que s’espera siguin els mateixos per a
totes les partitures d’un llibre o part de llibre, etc. Vegeu
Disposició de la pàgina. El bloc \layout conté
ajustaments de disposició de la partitura, com el nombre de
sistemes a utilitzar, o la separació entre grups de pentagrama,
etc. Vegeu Disposició de la pàgina.
| 4.1 Disposició de la pàgina | ||
| 4.2 Disposició de la partitura | ||
| 4.3 Salts | ||
| 4.4 Espaiat vertical | ||
| 4.5 Espaiat horitzontal | ||
| 4.6 Encaix de la música en menys pàgines |