[ << Notació musical ][Part superior][Continguts][Índex][ Notació especialitzada >> ]
[ < Marques d'assaig ][ Amunt : Duracions ][]

1.2.6 Temes especials de ritme

Notes d’adorn  
Alinear amb una cadenza  
Gestió del temps  
[ << Notació musical ][Part superior][Continguts][Índex][ Notació especialitzada >> ]
[ < Temes especials de ritme ][ Amunt : Temes especials de ritme ][]

Notes d’adorn

Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs. 

\relative {
  c''4 \grace b16 a4(
  \grace { b16 c16 } a2)
}

[image of music]

Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí, utilitzant la funció \slashedGrace. 

\relative {
  \acciaccatura d''8 c4
  \appoggiatura e8 d4
  \acciaccatura { g16 f } e2
  \slashedGrace a,8 g4
  \slashedGrace b16 a4(
  \slashedGrace b8 a2)
}

[image of music]

La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn: 

<<
  \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 }
  \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 }
>>

[image of music]

Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre \afterGrace. Agafa dos argument: la nota principal, i les notes d’adorn que segueixen a la nota principal. 

\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }

[image of music]

Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4 es pot canviar establint afterGraceFraction. L’exemple següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal. 

<<
  \new Staff \relative {
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 15 16))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 1 2))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
>>

[image of music]

L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal. 

\new Voice \relative {
  <<
    { d''1^\trill_( }
    { s2 s4. \grace { c16 d } }
  >>
  c1)
}

[image of music]

Una expressió musical \grace introdueix ajustos de tipus de lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix. 

\new Voice \relative {
  \acciaccatura {
    \stemDown
    f''16->
    \stemNeutral
  }
  g4 e c2
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Utilitzar la barra que tatxa les notes amb notes normals

És possible aplicar la barreta que creua la barra de les acciacatures, en altres situacions. 

\relative c'' {
  \override Flag.stroke-style = #"grace"
  c8( d2) e8( f4)
}

[image of music]

Ajustament de la disposició de les notes d’adorn dins de la música

La disposició de les expressions d’adorn es pot canviar al llarg de tota la música usant les funcions add-grace-property i remove-grace-property. L’exemple següent esborra la definició de la direcció de la plica per a aquest nota d’adorn, de manera que les pliques no sempre apunten cap a dalt, i canvia la forma predeterminada dels caps a aspes. 

\relative c'' {
  \new Staff {
    $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction)
    $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross)
    \new Voice {
       \acciaccatura { f16 } g4
       \grace { d16 e } f4
       \appoggiatura { f,32 g a } e2
    }
  }
}

[image of music]

Redefinició dels valors globals predeterminats per a notes d’adorn

Els valors predeterminats per a les notes d’adorn estan emmagatzemats en els identificadors startGraceMusic, stopGraceMusic, startAcciaccaturaMusic, stopAcciaccaturaMusic, startAppoggiaturaMusic i stopAppoggiaturaMusic, que estan definits al fitxer ‘ly/grace-init.ly’. Redefinint-los es poden obtenir altres efectes. 

startAcciaccaturaMusic = {
  <>(
  \override Flag.stroke-style = #"grace"
  \slurDashed
}

stopAcciaccaturaMusic = {
  \revert Flag.stroke-style
  \slurSolid
  <>)
}

\relative c'' {
  \acciaccatura d8 c1
}

[image of music]

Posicionament de les notes d’adorn amb espai flotant

En establir la propietat 'strict-grace-spacing fem que les columnes musicals per a les notes d’adorn siguin ‘flotants’, és a dir, desacoblades de les notes que no són d’adorn: primer s’aplica l’espaiat de les notes normals, i després es posen les columnes musicals de les notes d’adorn a l’esquerra de les columnes musicals de les notes principals. 

\relative c'' {
  <<
    \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t
    \new Staff \new Voice {
      \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] }
      c8[ \grace { b16 d } c8]
      c4 r
    }
    \new Staff {
      c16 c c c c c c c c4 r
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.

Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.

Fitxers d’inici: ‘ly/grace-init.ly’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.

La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple 

<<
  \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \section d2. }
>>

[image of music]

Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior 

<<
  \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \section \grace s16 d2. }
>>

[image of music]

És obligatori usar l’ordre \grace per a la part dels desplaçaments, fins i tot si la part visual usa \acciaccatura o \appoggiatura perquè en cas contrari s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn invisible amb la nota següent.

Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.

Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de la seva duració real. Si la duració combinada de les notes d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es genera un error “Retrocedint al temps MIDI”. Teniu dues opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les notes d’adorn, per exemple: 

c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }

es converteix a: 

c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }

Una altra opció és canviar explícitament la duració musical: 

c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }

Vegeu Escalat de les duracions.

[ << Notació musical ][Part superior][Continguts][Índex][ Notació especialitzada >> ]
[ < Notes d'adorn ][ Amunt : Temes especials de ritme ][]

Alinear amb una cadenza

A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.

Una solució a aquest problema són les funcions mmrest-of-length i skip-of-length. Aquestes funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i generen un \skip o silenci multicompàs de la longitud exacta del fragment. 

MyCadenza = \relative {
  c'4 d8 e f g g4
  f2 g4 g
}

\new GrandStaff <<
  \new Staff {
    \MyCadenza c'1
    \MyCadenza c'1
  }
  \new Staff {
    #(mmrest-of-length MyCadenza)
    c'1
    #(skip-of-length MyCadenza)
    c'1
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Fragments de codi: Rhythms.

[ << Notació musical ][Part superior][Continguts][Índex][ Notació especialitzada >> ]
[ < Alinear amb una cadenza ][ Amunt : Temes especials de ritme ][]

Gestió del temps

El temps esta administrat per Timing_translator, que de forma predeterminada es troba al context de Score. S’afegeix un àlies, Timing, al context que en el qual es col·loca el Timing_translator. Per assegurar que està disponible l’àlies Timing, potser heu de crear explícitament una instància del context contenidor (com Voice o Staff).

S’usen les següents propietats de Timing per seguir la pista del temps dins de la partitura.

currentBarNumber

El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.

measureLength

La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.

measurePosition

El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant measureLength cada cop que s’assoleix o s’excedeix measureLength. Quan això passa, s’incrementa currentBarNumber.

timing

Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.

El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent, s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4, però measureLength s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer compàs, la posició measurePosition s’avança en 1/8 fins a 5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4. 

\new Voice \relative {
  \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4)
  c'1 c4 |
  c1 c4 |
  c4 c
  \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8)
  b4 b b8 |
  c4 c1 |
}

[image of music]

Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m construeix una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple, ly:make-moment 1 8 és una duració d’una corxera i ly:make-moment 7 16 és la duració de set semicorxeres.

Vegeu també

Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.

[ << Notació musical ][Part superior][Continguts][Índex][ Notació especialitzada >> ]
[ < Alinear amb una cadenza ][ Amunt : Temes especials de ritme ][]

<< Torna a l'índex de la documentació

LilyPond — Referència de la notació v2.24.4 (branca estable).