[ << Canvi dels valors predeterminats ][Part superior][Continguts][Índex][ Taules del manual sobre notació >> ]
[ < set comparat a override ][ Amunt : Modificació de les propietats ][]

5.3.6 L’ordre \offset

Tot i que és possible fixar propietats de grob a valors nous amb les ordres \override, \tweak i \overrideProperty, moltes vegades convé més modificar aquestes propietats en una quantitat relativa al valor predeterminat. L’ordre \offset es troba disponible per fer això.

La sintaxi de \offset és 

[-]\offset propietat increments element

L’ordre funciona afegint el contingut de increments a l’ajustament predeterminat de la propietat del grob indicat per element.

Depenent de la formulació de l’ordre, \offset pot actuar com un \tweak (ajustament) o com un \override (sobreescriptura). Les variaciones en el seu ús s’explicaran després d’haver exaaminat les propietats de grob que es poden usar amb \offset.

Propietats que admeten el desplaçament

Moltes, però no totes, les propietats del grob admeten l’aplicació d’un desplaçament. Si propietat no es pot desplaçar, l’objecte romandrà sense canvis i s’omet l’advertiment. En aquests casos s’han d’usar en el seu lloc \override o \tweak per modificar l’objecte.

Es pot treballar per prova i error i deixar que els advertiments ens serveixen de guia per saber el que pot i no pot ser desplaçat. És possible, no obstant, un enfocament més sistemàtic.

Els criteris següents determinen si una propietat es pot modificar amb \offset:

Els exemples següents presenten diverses propietats de grob en front als criteris que s’han exposat.

offset como sobreescriptura

Si element és un nom de grob com Arpeggio o Staff.OttavaBracket, el resultat es un \override o sobreescriptura del tipus de grob especificat. 

\offset propietat increment [context.]NomDeGrob

Observeu que el guió precedent mai no s’utilitza amb la forma ‘override’, d’igual manera que mai no s’usa amb la pròpia ordre \override.

L’exemple següent usa la forma ‘override’, de sobreescriptura, per allargar els arpegis predeterminats que apareixen al primer compàs perquè cobreixin tota la mida dels acords. Els arpegis s’amplien en mig espai de pentagrama cap amunt i cap avall. També es mostra la mateixa operació efectuada sobre el primer acord amb una sobreescriptura normal de la propietat positions. Aquest mètode és en absolut expressiu de l’acció de ‘ampliar en mig espai de pentagrama’ perquè els extrems s’han d’especificar mitjançant coordenades absolutes, no relatives. A més, caldrien sobreescriptures individuals per als altres acords, atès que varien en mida i posició. 

arpeggioMusic = {
  <c' e' g'>\arpeggio <a' c'' e''>\arpeggio
  <d' f' a' c''>\arpeggio <c' e' g' b' d'' f'' a''>\arpeggio
}

{
  \arpeggioMusic
  \bar "||"
  \offset positions #'(-0.5 . 0.5) Arpeggio
  \arpeggioMusic
  \bar "||"
  \once \override Arpeggio.positions = #'(-3.5 . -0.5)
  <c' e' g'>1\arpeggio
  \bar "||"
}

[image of music]

En el seu ús com ‘override’, \offset es pot fer precedir per \once o per \temporary i revertir-se mitjançant \revert amb la propietat. Això és perquè \offset en realitat crea un \override per la propietat. 

music = { c'8\< d' e' f'\! }

{
  \music
  \offset height 1 Hairpin
  \music
  \music
  \revert Hairpin.height
  \music
  \bar "||"
  \once \offset height 1 Hairpin
  \music \music
  \bar "||"
  \override Hairpin.height = 0.2
  \music
  \temporary \offset height 2 Hairpin
  \music
  \music
  \revert Hairpin.height
  \music
  \bar "||"
}

[image of music]

Així com \override, la forma ‘override’ de \offset es pot usar amb \undo i amb \single. 

longStem = \offset length 6 Stem

{
 \longStem c'4 c''' c' c''
 \bar "||"
 \undo \longStem c'4 c''' c' c''
 \bar "||"
 \single \longStem c'4 c''' c' c''
 \bar "||"
}

[image of music]

offset com ajustament

Si element és una expressió musical com \arpeggio, el resultat és la mateixa expressió musical amb l’ajustament aplicat. 

[-]\offset [NomDeGrob.]propietat increments expressió-musical

La sintaxi de \offset en forma de ‘tweak’ és anàloga a la pròpia ordre \tweak, tant en ordre com en quant a la presència o absència del guió inicial.

L’exemple següent usa la forma ‘tweak’ per ajustar la posició vertical de l’objecte BreathingSign. Compareu-lo amb l’ordre \tweak normal que també apareix. La sintaxi és equivalent; malgrat això, la sortida de \tweak és menys intuïtiva, ja que BreathingSign.Y-offset es calcula a partir de la tercera línia del pentagrama. No cal saber com es calcula Y-offset, en usar \offset. 

{
  c''4
  \breathe
  c''4
  \offset Y-offset 2 \breathe
  c''2
  \tweak Y-offset 3 \breathe
}

[image of music]

A l’exemple anterior, els objectes ajustats s’han creat directament a partir de l’entrada de l’usuari: l’ordre \breathe era una ordre explícita per retornar un objecte BreathingSign. Atès que l’objecte de l’ordre no és ambigu, no hi havia necessitat d’especificar el nom de l’objecte. Malgrat això, quan un objecte es crea indirectament, cal incloure el nom del grob. És el mateix que per a l’ordre \tweak.

A l’exemple següent, l’objecte Beam es baixa en dos espais de pentagrama aplicant \offset a la propietat positions.

La primera aplicació de \offset exigeix que s’inclogui el nom del grob, perquè no hi ha res al codi d’entrada que creï explícitament la barra. A la segona aplicació, la barra es crea manualment amb l’expressió musical [; per tant, el nom del grob no cal (també apareix a la il·lustració una abreviatura: un sol nombre s’aplica als dos membres d’una parella). 

{
  c''8 g'' e'' d''
  \offset Beam.positions #'(-2 . -2)
  c''8 g'' e'' d''
  c''8 g'' e'' d''
  c''8-\offset positions #-2 [ g'' e'' d'']
}

[image of music]

offset amb objectes extensos dividits

També es poden modificar segments d’un objecte que s’estén sobre un salt o salts de línia. En aquest cas, offsets admet una llista de valors del tipus de dades requerit per la propietat.

L’ordre \offset usada d’aquesta forma és semblant a l’ordre \alterBroken (vegeu Modificació d’objectes d’extensió dividits). No obstant això, a diferència de \alterBroken, els valors que se li donen a \offset són relatius, no absoluts.

A l’exemple següent desplaça l’objecte ‘dividit’ OttavaBracket a través de la seva propietat staff-padding. Atès que la propietat agafa un number, se li proporciona a increments una llista de nombres per aplicar-los als dos segments creats pel salt de línia. La part de clau de la primera línia queda, en realitat, inalterada, ja que s’afageix 0 al seu valor per defecte de staff-padding. El segment que està a la segona línia s’eleva tres espais de pentagrama a partir de la seva alçada per defecte. L’alçada predeterminada resulta ser 2, tot i que no cal saber-lo per aconseguir la posició desitjada. 

{
  \offset staff-padding #'(0 3) Staff.OttavaBracket
  \ottava #1
  c'''2 c'''
  \break
  c'''2 c'''
}

[image of music]

L’exemple següent copia l’efecte de l’ordre \shape mitjançant l’increment de la propietat control-points de l’objecte Slur. Aquí, increments és una llista de parelles de nombres, una per cada segment de la lligadura. Aquest exemple produeix un resultat idèntic a la il·lustració corresponent que apareix a Modificació de les formes. 

{
  c'4-\offset control-points #'(
               ((0 . 0) (0 . 0) (0 . 0) (0 . 1))
               ((0.5 . 1.5) (1 . 0) (0 . 0) (0 . -1.5))
              ) ( f'4 g' c''
  \break
  d'4 c'' f' c')
}

[image of music]

[ << Canvi dels valors predeterminats ][Part superior][Continguts][Índex][ Taules del manual sobre notació >> ]
[ < set comparat a override ][ Amunt : Modificació de les propietats ][]

<< Torna a l'índex de la documentació

LilyPond — Referència de la notació v2.24.4 (branca estable).