[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Duracions ]	[ Amunt : Duracions ]	[ Duració de les notes > ]

1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)

Duració de les notes
Grups especials
Escalat de les duracions
Lligadures d’unió

---

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Escriptura de les duracions (valors rítmics) ]	[ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ]	[ Grups especials > ]

Duració de les notes

Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un 4 (atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca s’escriu amb un 2 (per ser 1/2 de rodona). Per a notes majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa (que és una breu doble) i \breve. Es poden especificar duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una barra.

\relative {
  \time 8/1
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.

\relative {
  \time 8/1
  \autoBeamOff
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu mitjançant \maxima, però això es permet sols dins de la notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu Notació antiga.

Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.

\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }

Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.

\relative {
  \time 8/1
  c'' \longa \breve 1 2
  4 8 16 32 64 128 128
}

Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt (.) després del numero. Les notes amb doble puntet s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.

\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }

Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.

Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.

De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.

Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i posició.

Instruccions predefinides

\autoBeamOn, \autoBeamOff, \dotsUp, \dotsDown, \dotsNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Formes alternatives de la figura breu

Les figures de breu també estan disponibles amb dues línies verticals a les vores del cap en lloc d’una sola línia i la forma en estil barroc.

\relative c'' {
  \time 4/2
  c\breve |
  \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault
  b\breve
  \override Staff.NoteHead.style = #'baroque
  b\breve
  \revert Staff.NoteHead.style
  a\breve
}

Modificar el nombre de puntets d’una nota

La quantitat de puntets d’una nota es pot modificar independentment dels puntets que s’escriuen després d’una nota.

\relative c' {
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = #4
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = #0
  c4.. a16 r2 |
  \revert Dots.dot-count
  c4.. a16 r2 |
}

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima, note value, Duration names notes and rests.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Dots, DotColumn.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).

---

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Duració de les notes ]	[ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ]	[ Escalat de les duracions > ]

Grups especials

Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb la instrucció \tuplet, multiplicant la rapidesa de l’expressió musical per una fracció:

\tuplet fracció { música }

El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:

\relative {
  a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 }
  c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g }
}

Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre \tuplet diferent per a cada grup. És possible especificar la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música perquè així s’agrupin automàticament:

\relative {
  g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e }
}

Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:

\relative {
  \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a }
}

Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:

\relative {
  \autoBeamOff
  c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4
}

La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix instant musical s’han de fer amb \tweak.

Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu

Instruccions predefinides

\tupletUp, \tupletDown, \tupletNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Entering several tuplets using only one tuplet command

The property tupletSpannerDuration sets how long each of the tuplets contained within the brackets after \tuplet should last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single \tuplet expression, thus saving typing.

There are several ways to set tupletSpannerDuration. The command \tupletSpan sets it to a given duration, and clears it when instead of a duration \default is specified. Another way is to use an optional argument with \tuplet.

\relative c' {
  \time 2/4
  \tupletSpan 4
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c }
  \tupletSpan \default
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c }
  \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c }
}

Canviar el número del grup especial

De forma predeterminada sols s’imprimeix sobre la clau de grup el numerador del grup especial, és a dir, el numerador de l’argument de l’odre \tuplet.

De forma alternativa, es pot imprimir una fracció en la forma numerador:denominador del número de del grup, o eliminar el número.

\relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \omit TupletNumber
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
}

Nombres d’agrupació especial diferents o els predeterminats

El LilyPond també proporciona funcions de format per imprimir números de grup especial diferents a la pròpia fracció, així com per afegir una figura al número o a la fracció de l’agrupació.

\relative c'' {
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
      (ly:make-duration 3 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-denominator-text
      (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-fraction-text
      (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::fraction-with-notes
      (ly:make-duration 2 1) (ly:make-duration 3 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12
      (ly:make-duration 3 0) 4 (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
}

Control de la visibilitat dels corxets de grup especial

El comportament predeterminat de la visibilitat dels corxets de grup de valoració especial és imprimir el corxet a no ser que hi hagi una barra de la mateixa longitud que el grup especial. Per controlas la visibilitat dels corxets de grup, establiu la propietat 'bracket-visibility a #t (sempre imprimir el corxet). #f (no imprimir-lo mai) o #'if-no-beam (imprimir el corxet sols si no hi ha barra).

music = \relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8]
  \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tuplet 3/2 { c4 d e }
}

\new Voice {
  \relative c' {
    \override Score.TextMark.non-musical = ##f
    \textMark "default" \music
    \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam
    \textMark \markup \typewriter "'if-no-beam" \music
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t
    \textMark \markup \typewriter "#t" \music
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f
    \textMark \markup \typewriter "#f" \music
    \omit TupletBracket
    \textMark \markup \typewriter "omit" \music
  }
}

Permetre salts de línia dins de grups especials amb barra

Aquest exemple artificial mostra com es poden permetre tant els salts de línia manuals com els automàtics dins d’un grup de valoració especial unit per una barra. Observeu que aquests grups sincopats s’han de barrar manualment.

\layout {
  \context {
    \Voice
    % Permit line breaks within tuplets
    \remove "Forbid_line_break_engraver"
    % Allow beams to be broken at line breaks
    \override Beam.breakable = ##t
  }
}
\relative c'' {
  a8
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  % Insert a manual line break within a tuplet
  \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] }
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  c8
}

Vegeu també

Glossari musical: triplet, tuplet, polymetric.

Manual de aprenentatge: Mètodes d'ajustament.

Referència de la notació: Direcció i posició, Gestió del temps, Escalat de les duracions, L’ordre \tweak, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TupletBracket, TupletNumber, TimeScaledMusic.

---

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Grups especials ]	[ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ]	[ Lligadures d'unió > ]

Escalat de les duracions

La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar per un factor N/M afegint *N/M (o *N si M és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden combinar en la forma *L*M/N. Els factors són part de la duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents, la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.

Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.

\relative {
  \time 2/4
  % Altera les duracions a tresets
  a'4*2/3 gis a
  % Duracions normals
  a4 a
  % Duplica la duració de l'acord
  <a d>4*2
  % Duració de negra, sembla de corxera
  b16*4 c4
}

La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts compassos, com per exemple s1*23.

De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:

\relative {
  \time 2/4
  % Duracions normals
  <c'' a>4 c8 a
  % Escala la música per *2/3
  \scaleDurations 2/3 {
    <c a f>4. c8 a f
  }
  % Escala la música per *2
  \scaleDurations 2/1 {
    <c' a>4 c8 b
  }
}

Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.

Vegeu també

Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.

---

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Escalat de les duracions ]	[ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ]	[ Escriptura dels silencis > ]

Lligadures d’unió

Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.

S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla corba (~) després de la primera de cada parella de notes que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent, que ha de tenir la mateixa altura.

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:

\relative {
  r8^"sí" c'~ 2 r4 |
  r8^"no" c2~ 8 r4
}

Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.

Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.

\relative c' {
  <c e g>2~ 2 |
  <c e g>4~ <c e g c>
    <c~ e g~ b> <c e g b> |
}

Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:

\relative {
  \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ }
  \alternative {
    % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment
    { <c e>2. r4 }
    % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida
    { <c e>2\repeatTie d4 c }
  }
}

Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:

<c' f' g'>1\laissezVibrer

És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu placement Direcció i posició.

Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.

\relative c' {
  \tieDotted
  c2~ 2
  \tieDashed
  c2~ 2
  \tieHalfDashed
  c2~ 2
  \tieHalfSolid
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:

\relative c' {
  \tieDashPattern #0.3 #0.75
  c2~ 2
  \tieDashPattern #0.7 #1.5
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.

\relative {
  \override Tie.layer = #-2
  \override Staff.TimeSignature.layer = #-1
  \override Staff.KeySignature.layer = #-1
  \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t
  \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t
  b'2 b~
  \time 3/4
  \key a \major
  b r4
}

Instruccions predefinides

\tieUp, \tieDown, \tieNeutral, \tieDotted, \tieDashed, \tieDashPattern, \tieHalfDashed, \tieHalfSolid, \tieSolid.

Fragments de codi seleccionats

Ús de les lligadures als arpegis

Algunes vegades s’usen lligadures d’unió per escriure els arpegis. En aquest cas, les dues notes lligades no han de ser consecutives. Això es pot aconseguir establint la propietat tieWaitForNote al valor #t. La mateixa funcionalitat és d’utilitat, per exemple, per lligar un tremol a un acord, però en principi també es pot usar per a notes normals consecutives. l

\relative c' {
  \set tieWaitForNote = ##t
  \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2
  \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1
  e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2
  \tieUp
  c8 ~ a
  \tieDown
  \tieDotted
  g8 ~ c g2
}

Gravat manual de les lligadures

Es poden gravar a mà les lligadures modificant la propietat tie-configuration de l’objecte TieColumn. El primer nombre indica la distància a partir de la tercera línia del pentagrama en espais de pentagrama, i el segon nombre indica la direcció (1 = cap amunt, -1 = cap avall).

\relative c' {
  <c e g>2~ <c e g>
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1))
  <c e g>2~ <c e g>
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0 . 1) (-2 . 1) (-4 . 1))
  <c e g>2~ <c e g>
}

Vegeu també

Glossari musical: tie, laissez vibrer.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.

Fragments de codi: slurs, Rhythms.

Referència de funcionament interno: LaissezVibrerTie, LaissezVibrerTieColumn, TieColumn, Tie.

Advertiments i problemes coneguts

Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.

Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.

---

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Escalat de les duracions ]	[ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ]	[ Escriptura dels silencis > ]

<< Torna a l'índex de la documentació

LilyPond — Referència de la notació v2.24.4 (branca estable).