[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transposició dels instruments ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Tessitura > ] |
Alteracions accidentals automàtiques
Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:
\new Staff << \accidentalStyle voice { … } >>
L’estil d’alteracions s’aplica al Staff
en curs de forma
predeterminada (amb l’excepció dels estils piano
i
piano-cautionary
, que s’expliquen més
endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple,
per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
StaffGroup
en curs, useu
\accidentalStyle StaffGroup.voice
Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:
musicA = { << \relative { cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 | cis2. <c, g'>4 | } \\ \relative { ais'2 cis, | fis8 b a4 cis2 | } >> } musicB = { \clef bass \new Voice { \voiceTwo \relative { <fis a cis>8[ <fis a cis> \change Staff = up cis' cis \change Staff = down <fis, a> <fis a>] \showStaffSwitch \change Staff = up dis'4 | \change Staff = down <fis, a cis>4 gis <f a d>2 | } } } \new PianoStaff { << \context Staff = "up" { \accidentalStyle default \musicA } \context Staff = "down" { \accidentalStyle default \musicB } >> }
Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.
\new PianoStaff { << \context Staff = "up" { %%% canvieu la línia següent com desitgeu: \accidentalStyle Score.default \musicA } \context Staff = "down" { \musicB } >> }
default (predeterminat)
-
Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:
voice (veu)
-
El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al nivell de
Staff
. En aquest estil, tanmateix, es graven les alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla és semblant adefault
.Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció
voice
s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores s’han d’usar en el seu lloc els estilsmodern
omodern-cautionary
. modern
-
Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla
modern
imprimeix les mateix alteracions que l’estildefault
, amb dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del pentagrama superior: modern-cautionary (modern de precaució)
-
Aquesta regla és semblant a
modern
, però les alteracions ‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent sobreescrivint la propietatfont-size
de l’objecteAccidentalCautionary
. modern-voice (modern, per a veus)
-
Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix
Staff
. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una altra veu al compàs previ: modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)
-
Aquesta regla és la mateixa que
modern-voice
, però amb les alteracions afegides (les que l’estilovoice
no imprimeix) composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les alteracions impreses per l’estildefault
són impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de precaució. piano
-
Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil
modern
, però aquí les alteracions també es cancel·len entre diferents pentagrames del mateix grupGrandStaff
oPianoStaff
, d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup
GrandStaff
oPianoStaff
en curs. piano-cautionary (piano, de precaució)
-
Igual que
\accidentalStyle piano
però amb les alteracions afegides composades com de precaució. neo-modern
-
Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a
modern
, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es repeteix immediatament). neo-modern-cautionary
-
Aquesta regla és sembla a
neo-modern
, però les alteracions ‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent sobreescrivint la propietatfont-size
de l’objecteAccidentalCautionary
. neo-modern-voice
-
Aquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu, així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions s’imprimeixen per a cada veu com amb
neo-modern
, però es cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagramaStaff
. neo-modern-voice-cautionary
-
Aquesta regla és semblant a
neo-modern-voice
, però les alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de precaució. dodecaphonic
-
Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.
dodecaphonic-no-repeat
-
Com amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
dodecaphonic-first
-
Semblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.
teaching (ensenyament)
-
Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil
modern
, però s’afegeixen alteracions de precaució per a totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura, excepte si la nota es repeteix immediatament. no-reset (sense restabliment)
-
És el mateix que
default
però amb alteracions que duren ‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs: forget (oblit)
-
És l’oposat a
sense restabliment
: Les alteracions no es recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades pel que hi ha abans.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Accidental, Accidental_engraver, GrandStaff, PianoStaff, Staff, AccidentalSuggestion, AccidentalPlacement, accidental-suggestion-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari
forçar les alteracions accidentals amb with !
o ?
quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.
La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs
previ. Malgrat això, al bloc \alternative
que segueix a
una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat
volta N
, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ
que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la
casella de segona vegada no li cal becaire:
Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
que canviï localment l’estil d’alteracions a forget
:
forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{ \accidentalStyle forget #music \accidentalStyle modern #}) { \accidentalStyle modern \time 2/4 \repeat volta 2 { c'2 } \alternative { cis' \forget c' } }
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transposició dels instruments ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Tessitura > ] |