5.1.3 Manteniment amb vida dels contextos
Normalment els contextos finalitzen en el primer moment musical en
el qual no tenen res a fer. Així, els contextos de Voice
moren tan aviat com ja no contenen cap esdeveniment, els contextos
Staff
moren tan aviat com tots els contextos de
Voice
que contenien ja no continguin cap esdeveniment,
etc. Això pot ocasionar dificultats si s’ha de fer referència a
contextos anteriors que ja han mort, per exemple, en canviar de
pentagrames amb ordres \change
, associar lletra amb una veu
mitjançant ordres \lyricsto
, o quan s’afegeixen
esdeveniments musicals addicionals a un context anterior.
Hi ha una excepció a aquesta regla general: dins d’una construcció
{…}
(música seqüencial), la noció que la
construcció té del “contexto actual” descendirà un nivell cada
cop que un element de la seqüència finalitza en un subcontext del
context anterior. Això evita la creació espúria de contextos
implícits en certes situacions, però significa que el primer
context dins del que es descendeix, es mantindrà viu fins al final
de l’expressió.
Com a contrast, els contextos d’una expressió feta amb la
construcció <<…>>
(música simultània) no es
perllonguen, per la qual cosa si una ordre que crea un context
s’envolta en una altre parell de <<…>>
, s’impedirà
que el context persisteixi durant tota la duració de la seqüència
{…}
que el conté.
Qualsevol context es pot mantenir viu si ens assegurem que té
quelcom a fer en qualsevol moment musical donat. Els contextos de
Staff
es mantenen amb vida si en assegurem que una de les
seves veus es manté viva. Una manera de fer-lo és afegir silencis
de separació a una veu en paral·lel amb la música real. Aquests
silencis s’han d’afegir a tots i cada un dels contextos de
Voice
que usaran esporàdicament diverses veus, és més segur
mantenir-les totes vies enlloc d’intentar confiar en les
excepcions que hem mencionat a dalt.
A l’exemple següent, tant la veu A com la veu B es mantenen vives d’aquesta manera durant la duració de la peça:
musicA = \relative { d''4 d d d } musicB = \relative { g'4 g g g } keepVoicesAlive = { << \new Voice = "A" { s1*5 } % Manté la veu «A» viva per 5 compassos \new Voice = "B" { s1*5 } % Manté la veu «B» viva per 5 compassos >> } music = { \context Voice = "A" { \voiceOneStyle \musicA } \context Voice = "B" { \voiceTwoStyle \musicB } \context Voice = "A" { \musicA } \context Voice = "B" { \musicB } \context Voice = "A" { \musicA } } \score { \new Staff << \keepVoicesAlive \music >> }
L’exemple següent mostra com es pot escriure una línia melòdica esporàdica amb lletra utilitzant aquest enfocament. Per suposat, en una situació real la melodia i l’acompanyament consistirien en diverses seccions diferents.
melody = \relative { a'4 a a a } accompaniment = \relative { d'4 d d d } words = \lyricmode { These words fol -- low the mel -- o -- dy } \score { << \new Staff = "music" { << \new Voice = "melody" { \voiceOne s1*4 % Manté la veu «melody» viva per 4 compassos } { \new Voice = "accompaniment" { \voiceTwo \accompaniment } << \context Voice = "melody" { \melody } \context Voice = "accompaniment" { \accompaniment } >> \context Voice = "accompaniment" { \accompaniment } << \context Voice = "melody" { \melody } \context Voice = "accompaniment" { \accompaniment } >> } >> } \new Lyrics \with { alignAboveContext = "music" } \lyricsto "melody" { \words } >> }
Una forma alternativa, que podria resultar millor en moltes situacions, es mantenir amb vida la línia melòdica simplement incloent notes espaiadores per alinear-la correctament amb l’acompanyament:
melody = \relative { s1 % skip a bar a'4 a a a s1 % skip a bar a4 a a a } accompaniment = \relative { d'4 d d d d4 d d d d4 d d d d4 d d d } words = \lyricmode { These words fol -- low the mel -- o -- dy } \score { << \new Staff = "music" { << \new Voice = "melody" { \voiceOne \melody } \new Voice = "accompaniment" { \voiceTwo \accompaniment } >> } \new Lyrics \with { alignAboveContext = "music" } \lyricsto "melody" { \words } >> }