[ << Notació especialitzada ] | [Top][Contents][Index] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació antiga ] | [ Up : Notació antiga ] | [ Notació antiga – funcionalitats comunes > ] |
2.9.1 Panoràmica dels estils amb suport
Hi ha disponibles tres estils per a la composició tipogràfica del cant gregorià:
- Editio Vaticana és un estil complet per a cant gregorià, que segueix l’aparença de les edicions de Solesmes, els llibres oficials del Vaticà des de 1904. El LilyPond té suport per a tots els signes de notació que es fan servir en aquest estil, entre ells les lligadures, custòdies i símbols especials com el quilisma i l’oriscus.
- L’estil Editio Medicaea ofereix certes funcionalitats que s’usen a les edicions Medicaea (o de Ratisbona) que s’usaven abans de les edicions de Solesmes. Les diferències més significatives respecte a l’estil Vaticana són les claus, que tenen traços descendents, i el cap de les figures, que són quadrats i regulars.
- L’estil Hufnagel (en “ungla de ferradura”) o gòtic reprodueix l’estil d’escriptura al manuscrits medievals d’Alemanya i Europa Central. Rep el nom de la forma de la nota bàsica (la virga), que sembla una petita ungla.
Tres estils emulen l’aparença dels manuscrits i edicions impreses de música mensural medieval tardà i renaixentista:
- L’estil Mensural s’assembla força a l’estil d’escriptura utilitzat als manuscrits medievals tardans i renaixentistes primerencs, amb el cap de les seves figures petites i estretes en forma de rombe, i els silencis que imiten un estil dibuixar a mà.
- L’estil Neomensural és una versió modernitzada i estilitzada de l’anterior: el cap de les figures és més ampla i els silencis estan format per traços rectilinis. Aquest estil és particularment indicat, per exemple per als incipits de transcripcions de fragments de música mensural.
- L’estil Petrucci rep el seu nom d’Ottaviano Petrucci (1466-1539, el primer impressor a utilitzar tipus mòbils per a la música (al seu Harmonice musices odhecaton, 1501). Aquest estil fa servir per a les figures un cap més gran que els altres estils mensurals.
Baroque i Classical no són estils complets, sinó que difereixen de l’estil predeterminat sols en certs detalls: alguns caps de nota (Baroque) i el silenci de negra (Classical).
Sols l’estil mensural té alternatives per a tots els aspectes de la notació. Així, no hi ha silencis ni corxets als estils gregorians, ja que aquests símbols no s’usen en la notació del cant pla, i l’estil Petrucci no conté corxets ni alteracions per sí mateix.
Cada element de la notació es pot canviar independentment dels altres, i així usar corxets mensurals, caps de petrucci, silencis de notació clàssica i claus de vaticana a la mateixa peça, si així ho volem.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation, flag.
[ << Notació especialitzada ] | [Top][Contents][Index] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació antiga ] | [ Up : Notació antiga ] | [ Notació antiga – funcionalitats comunes > ] |