[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Veus dividides ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Referències per a òpera i musicals > ] |
2.1.6 Òpera i musicals
La música, lletra i diàlegs de les òperes i musicals es disposen normalment d’una o més de les formes següents:
- Una Partitura del director que contingui totes les parts orquestrals i vocals, junt a notes guia del llibret si hi ha passatges parlats.
- Particel·les orquestrals que continguin la música dels instruments individuals de l’orquestra o banda.
- Una Partitura vocal que contingui totes les parts vocals amb acompanyament de piano. L’acompanyament és normalment una reducció d’orquestra, i en aquest cas és freqüent indicar el nom de l’instrument original de l’orquestra. Les partitures vocals a vegades inclouen indicacions d’escena i notes guia del llibret.
- Un Llibre vocal que contingui les partes vocals (sense acompanyament), a vegades en combinació amb el llibret.
- Un Llibret que contingui els diàlegs complets que normalment hi ha als musicals, junt amb la lletra de les parts cantades. Solen incloure’s també les indicacions d’escena. Es pot utilitzar el LilyPond per gravar llibrets, però tenint en compte que no contenen música, pot ser preferible algun mètode alternatiu.
En la secció de referències que apareix a continuació estan relacionades les seccions de la documentació del LilyPond que s’ocupen dels temes necessaris per crear partitures en els estils habituals de l’òpera i els musicals. Després apareixen seccions que tracten de les tècniques peculiars de la gravació musical de les partitures d’òpera i de musicals.
Referències per a òpera i musicals | ||
Noms dels personatges | ||
Guies musicals | ||
Música parlada | ||
Diàlegs a sobre de la música |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Òpera i musicals ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Noms dels personatges > ] |
Referències per a òpera i musicals
- Una partitura de director conté molts pentagrames i lletres agrupats. A Agrupament de pentagrames s’expliquen maneres d’agrupar pentagrames. Per niuar uns grups dins d’uns altres, consulteu Grups de pentagrames niuats.
- El gravat de pentagrames buits a les partitures del director i vocals se sol inhibir. Per crear aquestes partitures, conegudes com a “Partitures franceses”, consulteu Ocultament de pentagrames.
- L’escriptura de partitures orquestrals s’estudia a Escriptura de les particel·les. Poden ser de rellevància altres seccions del capítol de notació especialitzada, depenent de l’orquestració utilitzada. Molts instruments són transpositors, consulteu Transposició dels instruments.
- Si el nombre de sistemes per pàgina varia d’una a una altra pàgina, s’acostuma a separar els sistemes amb una marca separadora de sistemes. Vegeu Separació de sistemes.
- Per veure detalls sobre altres propietats de format de les pàgines, consulteu Disposició de la pàgina.
-
Es poden inserir notes guia de diàlegs, instruccions d’escena i
notes al peu, vegeu
Creació de notes al peu i
Text. També es poden afegir indicacions d’escena extenses
amb una secció d’elements de marcatge independents entres dos blocs
\score
, vegeu Text separat.
Vegeu també
Glossari musical: Frenched score, Frenched staves, transposing instrument.
Referència de la notació: Creació de notes al peu, Agrupament de pentagrames, Ocultament de pentagrames, Transposició dels instruments, Grups de pentagrames niuats, Disposició de la pàgina, Separació de sistemes, Transposició, Escriptura de les particel·les, Escriptura del text.
Fragments de codi: Vocal music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a òpera i musicals ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Guies musicals > ] |
Noms dels personatges
Se solen mostrar els noms dels personatges a l’esquerra del pentagrama quan aquest marge està dedicat únicament a aquest personatge solament:
\score { << \new Staff { \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Kaspar \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Kas. \relative { \clef "G_8" c'4 c c c \break c4 c c c } } \new Staff { \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Melchior \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Mel \clef "bass" \relative { a4 a a a a4 a a a } } >> }
Quan dos o més personatges comparteixen un pentagrama, el nom del personatge se sol imprimir a sobre del pentagrama al principi de cada secció corresponent a aquest personatge. Això es pot fer amb element de marcatge. Amb freqüència s’usa un tipus de lletra especial per a aquest propòsit.
\relative c' { \clef "G_8" c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar c c c \clef "bass" a4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Melchior a a a \clef "G_8" c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar c c c }
Com a alternativa, si hi ha molts canvis de personatges, pot ser més fàcil establir variables que continguin les definicions de cada personatge, per així poder indicar el canvi de personatge de manera fàcil i concisa.
kaspar = { \clef "G_8" \set Staff.shortVocalName = "Kas." \set Staff.midiInstrument = "voice oohs" <>^\markup \smallCaps "Kaspar" } melchior = { \clef "bass" \set Staff.shortVocalName = "Mel." \set Staff.midiInstrument = "choir aahs" <>^\markup \smallCaps "Melchior" } \relative c' { \kaspar c4 c c c \melchior a4 a a a \kaspar c4 c c c }
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables.
Referència de la notació: Text, Ordres de marcatge de text.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Noms dels personatges ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Música parlada > ] |
Guies musicals
Es poden inserir guies musicals a les partitures vocals, als llibres vocals i a las parts orquestrals per indicar quina música d’altra part precedeix immediatament a una entrada. A més a més, les guies se solen inserir a la reducció de piano de les partitures vocals per indicar el que està tocant cada part orquestral. Això serveix d’ajuda al director quan no està disponible una partitura del director.
El mecanisme bàsic per inserir guies s’explica de forma exhaustiva al text principal, vegeu Cites a altres veus i Format de les notes guia. Però quan s’han d’inserir moltes guies, per exemple, com ajuda per al director a una partitura vocal, el nom de l’instrument s’ha de col·locar amb cura just abans del començament de les notes guia, i a prop d’elles. El següent exemple mostra com es fa això.
flute = \relative { s4 s4 e'' g } \addQuote "flute" { \flute } pianoRH = \relative { c''4. g8 % poseu el nom de l'instrument que es vol guiar just abans % de les notes guia i a sobre el pentagrama <>^\markup { \right-align { \tiny "Flute" } } \cueDuring "flute" #UP { g4 bes4 } } pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } \score { \new PianoStaff << \new Staff { \pianoRH } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> }
Si s’està citant un instrument transpositor, la part instrumental
ha d’especificar la tonalitat de manera que la conversió de les
notes citades es faci automàticament. L’exemple de sota mostra
aquesta transposició per a un clarinet en Si bemoll. Les notes
d’aquest exemple són baixes al pentagrama, per la qual cosa
s’especifica DOWN
a \cueDuring
(perquè les pliques
s’orientin cap avall) i el nom de l’instrument es col·loca a sota
del pentagrama.
clarinet = \relative c' { \transposition bes fis4 d d c } \addQuote "clarinet" { \clarinet } pianoRH = \relative c'' { \transposition c' % posició del nom de l'instrument citat a sota del pentagrama <>_\markup { \right-align { \tiny "Clar." } } \cueDuring "clarinet" #DOWN { c4. g8 } g4 bes4 } pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } \score { << \new PianoStaff << \new Staff { \new Voice { \pianoRH } } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> >> }
A partir d’aquests dos exemple hauria de quedar clar que inserir moltes notes guia a una partitura vocal pot ser tediós, i la visió de les notes de la part de piano quedaria amagada. Tanmateix, com mostra el següent fragment de codi, és possible definir una funció musical per reduir la quantitat de text que s’entra i per fer que les notes del piano estiguin més clares.
Fragments de codi seleccionats
Afegir notes guia orquestrals a una partitura vocal
Aquest exemple mostra una forma de simplificar l’addició de
moltes notes guia orquestrals a la reducció de piano a una partitura vocal.
La funció musical \cueWhile
agafa quatre arguments: la
música de la qual es pren la citació, com ve definida per
\addQuote
, el nom a inserir abans de la notes guia, i
després #UP
o #DOWN
per especificar \voiceOne
amb el nom a sobre del pentagrama o bé \voiceTwo
amb el nom
a sota del pentagrama, i finalment la música de piano amb la qual les
notes guia han d’aparèixer en paral·lel. El nom de l’instrument
citat es posiciona a l’esquerra de les notes guia. Es poden
citar molts passatges com a guia, però no es poden superposar en
el temps entre ells.
cueWhile = #(define-music-function (instrument name dir music) (string? string? ly:dir? ly:music?) #{ \cueDuring $instrument #dir { \once \override TextScript.self-alignment-X = #RIGHT \once \override TextScript.direction = $dir <>-\markup { \tiny #name } $music } #}) flute = \relative c'' { \transposition c' s4 s4 e g } \addQuote "flute" { \flute } clarinet = \relative c' { \transposition bes fis4 d d c } \addQuote "clarinet" { \clarinet } singer = \relative c'' { c4. g8 g4 bes4 } words = \lyricmode { here's the lyr -- ics } pianoRH = \relative c'' { \transposition c' \cueWhile "clarinet" "Clar." #DOWN { c4. g8 } \cueWhile "flute" "Flute" #UP { g4 bes4 } } pianoLH = \relative c { c4 <c' e> e, <g c> } \score { << \new Staff { \new Voice = "singer" { \singer } } \new Lyrics { \lyricsto "singer" \words } \new PianoStaff << \new Staff { \new Voice { \pianoRH } } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> >> }
Vegeu també
Glossari musical: cue-notes.
Referència de la notació: Alineació d’objectes, Direcció i posició, Format de les notes guia, Cites a altres veus, Ús de les funcions musicals.
Fragments de codi: Vocal music.
Referència de funcionament intern: CueVoice.
Advertiments i problemes coneguts
\cueDuring
insereix automàticament un context
CueVoice
i totes les notes guia es col·loquen dins d’aquest
context. Això significa que no és possible tenir dues seqüències
de notes guia superposades mitjançant aquesta tècnica. Les
seqüències superposades es podrien introduir declarant
explícitament contextos CueVoice
separats i usant
\quoteDuring
per extraure i inserir les notes citades.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Guies musicals ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Diàlegs a sobre de la música > ] |
Música parlada
Efectes com ara el ‘parlato’ o el ‘Sprechgesang’ requereixen que els intèrprets parlin sense una alçada definida però amb el ritme adequat; la notació d’aquests estils es realitza mitjançant figures amb el cap en forma de creu, com es mostra en Caps de nota especials.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música parlada ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Càntics salms i himnes > ] |
Diàlegs a sobre de la música
Els diàlegs a sobre de la música es graven normalment per sobre dels pentagrames en un estil inclinat, amb el començament de cada frase lligat a un moment particular.
Per a interjeccions curtes, hi ha prou amb un simple element de marcatge.
\relative { a'4^\markup { \smallCaps { Alex - } \italic { He's gone } } a a a a4 a a^\markup { \smallCaps { Bethan - } \italic Where? } a a4 a a a }
Per a frases més llargues pot caldre expandir la música de forma que les paraules càpiguen folgadament. No està previst al LilyPond fer això de manera completament automàtica, i pot caldre alguna intervenció manual sobre la disposició.
Per a frases llargues o passatges amb un diàleg en disposició apretada, pot donar millors resultats la utilització d’un context de lletra. El context Lyrics no s’ha d’associar amb una veu musical; en comptes d’això, cada secció del diàleg rep una duració explícita. Si hi ha una pausa en mig del diàleg, s’ha de separar la paraula final de la resta i dividir-se la duració entre elles de forma que la música subjacent rebi un espaiat continu i adequat.
Si el diàleg s’estén a més d’una línia, caldrà inserir
\break
s manualment i ajustar la col·locació del diàleg per
evitar que s’estengui més enllà del marge dret. L’última paraula
de l’últim compàs d’una línia ha de separar-se també, com s’ha
vist abans.
Heus ací un exemple que il·lustra com es pot fer.
music = \relative { \repeat unfold 3 { a'4 a a a } } dialogue = \lyricmode { \markup { \fontsize #1 \upright \smallCaps Abe: "Say this over measures one and" }4*7 "two"4 | \break "and this over measure"4*3 "three"4 | } \score { << \new Lyrics \with { \override LyricText.font-shape = #'italic \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT } { \dialogue } \new Staff { \new Voice { \music } } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Duració manual de les síl·labes, Text.
Referència de funcionament intern: LyricText.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música parlada ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Càntics salms i himnes > ] |