[ << Conceptes fonamentals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Ajustament de la sortida >> ] |
[ < Sento veus ] | [ Amunt : Les veus contenen música ] | [ Veus i música vocal > ] |
4.2.2 Veus explícites
Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d’un
bloc << >>
per crear música polifònica, utilitzant
\voiceOne
… \voiceFour
per indicar les
direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
estiguin separades i rebin noms més descriptius.
Concretament, la construcció << \\ >>
que usem a la secció
prèvia:
\new Staff { \relative { << { e'4 f g a } \\ { c,4 d e f } >> } }
equival a
\new Staff << \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } } \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } } >>
Els dos exemples anteriors produeixen:
Les instruccions \voiceXXX
estableixen la direcció de les
pliques, lligadures d’expressió, lligadures de prolongació,
articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
\voiceOne
i \voiceThree
fan que aquests objectes
apuntin cap amunt, mentre que \voiceTwo
i \voiceFour
els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
evitar xocs entre els caps. La instrucció \oneVoice
retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
\oneVoice
, \voiceOne
i voiceTwo
sobre
l’escriptura, les lligadures d’unió i d’expressió i les
indicacions de dinàmica:
\relative { % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c | }
\relative { \voiceOne c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c | \oneVoice c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c | }
\relative { \voiceTwo c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c | \oneVoice c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c | }
A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus avantatges segons la circumstància, utilitzant l’exemple de la secció anterior.
Una expressió que apareix directament dins de << >>
pertany
a la veu principal (però, observeu, no dins d’una
construcció << \\ >>
). Això és útil quan apareixen veus
noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
veure una realització més correcte de l’exemple de la secció
anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
melodia principal està ara dins d’un context d’una sola veu, fent
que es pugui traçar una lligadura per sobre d’elles.
\new Staff \relative { \voiceOneStyle % Aquesta secció és homofònica c'16^( d e f % Comença una secció simultània de tres veus << % Continua la veu principal en paral·lel { g4 f e | d2 e) | } % Inicia la segona veu \new Voice { % Estableix les pliques, etc., cap avall \voiceTwo r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 | } % Inicia la tercera veu \new Voice { % Set stems, etc, up \voiceThree s2. | s4 b c2 | } >> }
Les construccions polifòniques niuades més profundament són possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria haver-hi una forma més natural d’escriure la música.
\new Staff \relative { c'16^( d e f << { g4 f e | d2 e) | } \new Voice { \voiceTwo r8 e4 d c8~ | << { c8 b16 a b8 g~ 2 | } \new Voice { \voiceThree s4 b c2 | } >> } >> }
Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu està en silenci, com per exemple:
\new Staff \relative << % Inicia la primera veu \new Voice { \voiceOne c'16^( d e f g4 f e | d2 e) | } % Inicia la segona veu \new Voice { % Estableix les pliques, etc., cap avall \voiceTwo s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 | } % Inicia la tercera veu \new Voice { % Estableix les pliques, etc., cap amunt \voiceThree s1 | s4 b c2 | } >>
Columnes de notes
Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps. Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu s’aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una col·lisió. Això es pot veure a l’exemple anterior. Al compàs 2 el Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la veu u, i a l’últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat a la dreta respecte de les altres notes.
Les instruccions \shiftOn
, \shiftOnn
,
\shiftOnnn
i \shiftOff
especifiquen el grau que
s’han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
\shiftOff
, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
tenen especificat \shiftOn
. Quan s’aplica un desplaçament,
les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
quatre es desplacen cap a l’esquerra.
\shiftOnn
i \shiftOnnn
defineixen nivells
addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
Exemple real de música).
Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d’una veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d’una veu amb les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el mateix desplaçament, es produirà el missatge d’error “Xoquen massa columnes de notes”.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Moviment d’objectes.
Referència de la notació: Veus múltiples.
[ << Conceptes fonamentals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Ajustament de la sortida >> ] |
[ < Sento veus ] | [ Amunt : Les veus contenen música ] | [ Veus i música vocal > ] |