[ << Gestió de l’espai ]	[Top][Contents][Index]	[ Canvi dels valors predeterminats >> ]
[ < Mostrar l’espaiat ]	[ Up : Encaix de la música en menys pàgines ]	[ Canvi dels valors predeterminats > ]

---

4.6.2 Canvi de l’espaiat

La sortida de annotate-spacing revela las dimensions verticals amb gran detall. Per veure més detalls sobre la modificació dels marges i altres variables de disseny de la pàgina, consulteu Disposició de la pàgina.

Apart dels marges, hi ha algunes altres opcions per estalviar espai:

• Forçar els sistemes perquè s’ajuntin el més possible entre sí (de forma que càpiguen la quantitat més grans d’ells a la pàgina) i al mateix temps estiguin espaiats de form que no hi hagi un espai buit en la part baixa del paper.

  \paper {
    system-system-spacing = #'((basic-distance . 0.1) (padding . 0))
    ragged-last-bottom = ##f
    ragged-bottom = ##f
  }
  

• Forçar el nombre de sistemes. Pot ser d’utilitat de dues formes. Si tans sols s’estableix un valor, fins i tot el mateix valor que el nombre de sistemes que s’estan dibuixant de forma predeterminada, això ocasionarà a vegades que s’intentin introduir més sistemes en cada pàgina, ja que en aquest cas s’omet un pas en el qual es produeix l’estalvi d’una pàgina addicional. Per exemple, si la disposició predeterminada té 11 sistemes, l’assignació següent força una disposició amb 10 sistemes.

  \paper {
    system-count = #10
  }
  

• Forçar el nombre de pàgines. Per exemple, l’assignació següent força una disposició amb dues pàgines.

  \paper {
    page-count = #2
  }
  

• Evitar (o reduir en nombre) els objectes que augmenten la mida vertical d’un sistema. Per exemple, a les claus de les repeticions de primer i segona vegada (o repeticions amb finals alternatius) els cal espai addicional. Si aquestes caselles es reparteixen al llarg de dos sistemes, ocupen més espai que si estiguessin sobre el mateix sistema. Com en un altre exemple, les indicacions dinàmiques que se ‘surten’ d’un sistema es poden apropar al pentagrama:

  \relative e' {
    e4 c g\f c
    e4 c g-\tweak X-offset #-2.7 \f c
  }
  

  

• Alterar l’espaiat horitzontal per mitjà de SpacingSpanner. Per veure més detalls, consulteu Canvi de l’espaiat horitzontal. L’exemple següent il·lustra l’espaiat predeterminat:

  \score {
    \relative {
      g'4 e e2 |
      f4 d d2 |
      c4 d e f |
      g4 g g2 |
      g4 e e2 |
    }
  }
  

  

  L’exemple següent modifica common-shortest-duration d’un valor de 1/4 (negra) a 1/2 (blanca). La negra és la nota més comuna i la més breu de l’exemple, per la qual cosa en augmentar aquesta duració es produeix un efecte d’‘atapeïment’:

  \score {
    \relative {
      g'4 e e2 |
      f4 d d2 |
      c4 d e f |
      g4 g g2 |
      g4 e e2 |
    }
    \layout {
      \context {
        \Score
        \override SpacingSpanner.common-shortest-duration =
          \musicLength 2
      }
    }
  }
  

  

  La propietat common-shortest-duration no es pot modificar de manera dinàmica, per la qual s’ha de situar sempre dins d’un bloc \context de forma que s’apliqui a la partitura completa.

Vegeu també

Referència de la notació: Disposició de la pàgina, Canvi de l’espaiat horitzontal.

Fragments de codi: Spacing.