[ << Notació especialitzada ] | [Top][Contents][Index] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Noms dels personatges ] | [ Up : Òpera i musicals ] | [ Música parlada > ] |
Guies musicals
Es poden inserir guies musicals a les partitures vocals, als llibres vocals i a las parts orquestrals per indicar quina música d’altra part precedeix immediatament a una entrada. A més a més, les guies se solen inserir a la reducció de piano de les partitures vocals per indicar el que està tocant cada part orquestral. Això serveix d’ajuda al director quan no està disponible una partitura del director.
El mecanisme bàsic per inserir guies s’explica de forma exhaustiva al text principal, vegeu Cites a altres veus i Format de les notes guia. Però quan s’han d’inserir moltes guies, per exemple, com ajuda per al director a una partitura vocal, el nom de l’instrument s’ha de col·locar amb cura just abans del començament de les notes guia, i a prop d’elles. El següent exemple mostra com es fa això.
flute = \relative { s4 s4 e'' g } \addQuote "flute" { \flute } pianoRH = \relative { c''4. g8 % poseu el nom de l'instrument que es vol guiar just abans % de les notes guia i a sobre el pentagrama <>^\markup { \right-align { \tiny "Flute" } } \cueDuring "flute" #UP { g4 bes4 } } pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } \score { \new PianoStaff << \new Staff { \pianoRH } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> }
Si s’està citant un instrument transpositor, la part instrumental
ha d’especificar la tonalitat de manera que la conversió de les
notes citades es faci automàticament. L’exemple de sota mostra
aquesta transposició per a un clarinet en Si bemoll. Les notes
d’aquest exemple són baixes al pentagrama, per la qual cosa
s’especifica DOWN
a \cueDuring
(perquè les pliques
s’orientin cap avall) i el nom de l’instrument es col·loca a sota
del pentagrama.
clarinet = \relative c' { \transposition bes fis4 d d c } \addQuote "clarinet" { \clarinet } pianoRH = \relative c'' { \transposition c' % posició del nom de l'instrument citat a sota del pentagrama <>_\markup { \right-align { \tiny "Clar." } } \cueDuring "clarinet" #DOWN { c4. g8 } g4 bes4 } pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } \score { << \new PianoStaff << \new Staff { \new Voice { \pianoRH } } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> >> }
A partir d’aquests dos exemple hauria de quedar clar que inserir moltes notes guia a una partitura vocal pot ser tediós, i la visió de les notes de la part de piano quedaria amagada. Tanmateix, com mostra el següent fragment de codi, és possible definir una funció musical per reduir la quantitat de text que s’entra i per fer que les notes del piano estiguin més clares.
Fragments de codi seleccionats
Afegir notes guia orquestrals a una partitura vocal
Aquest exemple mostra una forma de simplificar l’addició de
moltes notes guia orquestrals a la reducció de piano a una partitura vocal.
La funció musical \cueWhile
agafa quatre arguments: la
música de la qual es pren la citació, com ve definida per
\addQuote
, el nom a inserir abans de la notes guia, i
després #UP
o #DOWN
per especificar \voiceOne
amb el nom a sobre del pentagrama o bé \voiceTwo
amb el nom
a sota del pentagrama, i finalment la música de piano amb la qual les
notes guia han d’aparèixer en paral·lel. El nom de l’instrument
citat es posiciona a l’esquerra de les notes guia. Es poden
citar molts passatges com a guia, però no es poden superposar en
el temps entre ells.
cueWhile = #(define-music-function (instrument name dir music) (string? string? ly:dir? ly:music?) #{ \cueDuring $instrument #dir { \once \override TextScript.self-alignment-X = #RIGHT \once \override TextScript.direction = $dir <>-\markup { \tiny #name } $music } #}) flute = \relative c'' { \transposition c' s4 s4 e g } \addQuote "flute" { \flute } clarinet = \relative c' { \transposition bes fis4 d d c } \addQuote "clarinet" { \clarinet } singer = \relative c'' { c4. g8 g4 bes4 } words = \lyricmode { here's the lyr -- ics } pianoRH = \relative c'' { \transposition c' \cueWhile "clarinet" "Clar." #DOWN { c4. g8 } \cueWhile "flute" "Flute" #UP { g4 bes4 } } pianoLH = \relative c { c4 <c' e> e, <g c> } \score { << \new Staff { \new Voice = "singer" { \singer } } \new Lyrics { \lyricsto "singer" \words } \new PianoStaff << \new Staff { \new Voice { \pianoRH } } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> >> }
Vegeu també
Glossari musical: cue-notes.
Referència de la notació: Alineació d’objectes, Direcció i posició, Format de les notes guia, Cites a altres veus, Ús de les funcions musicals.
Fragments de codi: Vocal music.
Referència de funcionament intern: CueVoice.
Advertiments i problemes coneguts
\cueDuring
insereix automàticament un context
CueVoice
i totes les notes guia es col·loquen dins d’aquest
context. Això significa que no és possible tenir dues seqüències
de notes guia superposades mitjançant aquesta tècnica. Les
seqüències superposades es podrien introduir declarant
explícitament contextos CueVoice
separats i usant
\quoteDuring
per extraure i inserir les notes citades.
[ << Notació especialitzada ] | [Top][Contents][Index] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Noms dels personatges ] | [ Up : Òpera i musicals ] | [ Música parlada > ] |